#58 amanida de patates
juliol s'allarga
Estimadis amiguis,
Ja s’acosta el final de juliol, el moment aquest en el qual la gent ho vol deixar tot enllestit abans de marxar de vacances i la feina s’acumula, la ciutat es buida, les temperatures pugen, la suor fa acte de presència en els més senzills dels moviments i maleeixes el no tenir aire condicionat a casa. Mentre encara em falten un parell de setmanes per marxar de vacances continuaré enviant el butlletí. A l’agost passaran coses.
A vegades escriure el butlletí se sent una mica així:
La recepta
Aquesta amanida és un dels plats preferits de la Carla. Ella l’anomena «piriñaca», que és com es coneix el plat a Cantàbria, d’on la seva família té arrels. Bàsicament, és una amanida de patata que es menja els mesos d’estiu i que és molt refrescant.
Ingredients
patates
ou dur
tonyina
tomàquet
pastanaga
olives
ceba
pebrot vermell
Elaboració
Posem les patates a bullir.
Fem els ous durs.
Un cop tinguem la patata i els ous fets, mentre esperem que es refredin tallem el tomàquet, la pastanaga, la ceba i el pebrot.
En un bol barregem tots els ingredients i amanim al gust.
Les sobres
Parking Shakespeare
Diumenge vam anar a les escales de caragol del parc de l’Estació del Nord, com cada juliol, a veure Molt soroll per no res, l’obra que representa aquest estiu la companyia Parking Shakespeare. Fidels al seu estil, hem pogut gaudir d’un altre clàssic de Shakespeare actualitzat, amb referències contemporànies i amb molt de ritme. Us ho recomano molt, si no hi heu anat encara diumenge acaben les funcions.
Terra d’Escudella
Notícia trista, cassoles a mitja asta, tanca un dels llocs sagrats i mítics de la restauració cooperativa santsenca i barcelonina. Un lloc on tractaven la cuina catalana amb l’amor i el respecte que es mereix. Sembla que encara ho tindran obert uns mesos, aprofiteu per anar-hi abans no sigui massa tard.
La Mercè
Cartell de la Mercè 2024 o del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges? Jjutgeu vosaltres mateixis. Una de les tradicions anuals de la nostra estimada xarxa de microblogging aka tuiter —que cada cop és menys nostra, menys xarxa i menys de blogging— és criticar el cartell de les festes de la Mercè. Enguany, l’obra ha anat a càrrec de la productora Canada, que a mi em van conquistar amb aquest videoclip per a Tame Impala. El cartell ve acompanyat d’un curt que crec que mola bastant, no ho sé, què en penseu?
Alguns enllaços dispersos
Imaginaris i condicions de vida per a un benestar ecosocial la pública. una suggerent conversa entre eudald espluga i eva vilaseca.
Fck el pla endreça, això a cada barri.
Uns nens ugandesos imiten l’intent d’assassinat de Donald Trump.
En la meva humil opinió, la cançó de l’estiu.
L’últim sospir
gràcies per llegir-me. copia, difon, comparteix, posa-li m’agrada, cuina la recepta
sempre vostre i de la causa,
recordeu de posar l’esquena recta,
marcel🔭
Copio la recepta perquè m'encanten aquests plats i a més, amb ingredients diferents, però m'ha recordat a l'amanida muriciana que feia la meva àvia (i amb això dono per fet el meu tradicional comentari al teu butlletí)