La recepta
Plat d’hivern i de muntanya. Si mai aneu per Lles de Cerdanya, heu d’anar a la Fonda Domingo i tastar els seus bombons de trinxat, una cosa realment deliciosa. T’emboliquen una miqueta de trinxat amb una capa fineta fineta de cansalada, boníssim.
Si voleu fer-ho vegà simplement no hi poseu la cansalada.
Ingredients
4 patates
mitja col
un tall de cansalada viada
També s’hi pot afegir botifarra negra.
Elaboració
En una olla fem bullir la col i les patates pelades i esqueixades, hi posem sal.
En una paella rossegem els talls de cansalada i els reservem.
Quan la patata gairebé s’estigui desfent, ho traiem del foc, ho colem i ho passem per la mateixa paella on hem fet la cansalada uns minuts perquè agafi tot el gustet. Guardem l’aigua de bullir la col i la patata, per afegir-ne una mica a la paella quan estiguem aixafant la col i la patata. Rectifiquem de sal.
Ho servim amb els talls de cansalada per sobre.
Les sobres
Suposo que deu ser perquè és gener sec (Dry January), però aquests dies he llegit uns quants articles (1, 2) sobre penya que ha canviat la relació amb l’alcohol o com ils joves beuen menys que altres generacions. Hi ha aquest terme sobercurious —l’heteropero etílic— per descriure aquesta idea de voler beure menys o provar temporades sòbries, però sense renunciar completament a l’alcohol. Noto que en l’últim any, o segurament d'ençà que vaig deixar el cau, cada cop bec menys, o soc més conscient del que bec, i bec més quan em ve de gust i menys per inèrcia. Això també ha passat perquè persones properes del meu entorn fa temps que han fet aquesta reflexió o directament han deixat de beure alcohol.
Al cau sovint em trobava fent reunions en bars encadenant cerveses una nit de dimarts qualsevol, tampoc fins al punt d’emborratxar-me, però prou per arribar a casa animat i l’endemà llevar-me amb la boca ben seca, una sensació que trobo força desagradable. Ara, intento no beure entre setmana, excepte que realment em vingui de gust, i els caps de setmana si surto de gresca. I realment he vist que dormo millor i que la boca no sembla el desert del Sàhara cada matí.
He vist que hi ha gent que fa servir aplicacions per fer seguiment de quan i quant beu. M’ha picat la curiositat i també me n’he baixat una. Pots marcar-te objectius sobre quantes copes o cerveses vols beure i acumular ratxes de dies sobris. Així potser et fa pensar-t’ho dues vegades abans de consumir alcohol i veure si realment et ve de gust. No sé, ja em direu si us animeu a provar-ho.
L’escriptora debutant Andrea Genovart ha guanyat el premi Llibres Anagrama amb la novel·la Consum Preferent que es publicarà el març. Només m’ha fet falta llegir la primera frase de la notícia d'El País que explica de què va el llibre per saber que és un llibre que em vull llegir.
La ciudad [Barcelona] se deshace, como arenas movedizas, y arrastra consigo a una generación –aquella que ronda la treintena– abocada a hacer equilibrios constantes entre trabajos precarios y la culpa de formar parte de un primer mundo en el que los vínculos humanos son cada vez más inciertos y fantasmales.
Ha estat llegir novel·la generacional-barcelona-precarietat-escenes quotidianes i he pujat immediatament al tren del hype. És això la Sally Rooney catalana? Haurem d’esperar a llegir-lo per saber-ho.
A tall d’anècdota, entre els noms del jurat he vist que figurava el de Guillem Gisbert, he investigat una mica i no he sabut veure si és el Guillem Gisbert que ens imaginem, però si ho és em sembla curiós.
Els homes agafen molt més el cotxe que les dones, i les dones, en canvi, agafen molt més el transport públic. El mateix passa amb la bicicleta, més homes que dones la fan servir com a mitjà de transport. Aquestes dades i més sobre mobilitat i gènere:
Sembla que aquest any el Vallvidrera Curling Club potser sí que haurà de jugar a cúrling al pantà i deixar l’esmorzar per un altre dia…
Obsessionadíssim amb aquest tiktok, cada cop que me’l poso ric molt fort de com pronuncia dafaq.
L’últim sospir
Dimarts hi ha això, és important ser-hi. Podeu trobar més informació a twitter i instagram.