#13 bacallà a la catalana
ens cuida la directa, no la policia
La recepta
Em reconforta tant quan menges bacallà i el vas separant a làmines, quina sensació. La recepta original diu de posar-hi 800 g de bacallà. Es nota que el llibre es va editar en una època de bonança, perquè mare meva, amb com està de cara la vida qui es pot permetre gairebé 1 kg de peix.
Ingredients
500 g de bacallà
2 carxofes
2 cebes trinxades
2 patates
4 tomàquets trinxats
250 g de pèsols frescos
2 ous durs
farina
llorer
per a la picada: julivert, 2 alls i uns brins de safrà
Elaboració
Enfarinem el bacallà i el fregim.
Pelem les carxofes fins a quedar-nos a les fulles més tendres i tallem els cors a quarts. Els fregim en el mateix oli que el bacallà.
Trinxem les dues cebes i les sofregim amb unes fulles de llorer. Quan estiguin transparents hi podem afegir un raig de vi blanc i fer-ne una reducció.
Afegim el tomàquet i ho cobrim amb aigua.
Quan arrenqui el bull, hi afegim les patates esbocinades (important esbocinar-les per conservar el midó) i els pèsols.
A mitja cocció de les patates reincorporem el bacallà i les carxofes.
A l’últim moment afegim els ous durs i la picada.
Quan la patata estigui cuita, ja ho tindrem.
Les sobres
Algunes reflexions sobre el segon infiltrat que ha destapat La Directa. Hi ha patrons que es repeteixen amb l’altre infiltrat, viatges recurrents a “Mallorca”, dies de desconnexió sense avisar, feines poc creïbles… Alhora, en els dos casos, tothom de l’entorn deia que eren persones bromistes, simpàtiques, xerraires, amb facilitat per a les relacions socials. S’han aprofitat d’aquesta condició d’homes cishetero blancs per infiltrar-se en les vides íntimes de moltes dones.
Si ja se’ns fa incòmode pensar que segurament haurem compartit espais de festa i polítics o manifestacions amb aquesta persona, el dolor, el sentiment d’engany, la violència que deuen estar sentint tot l’entorn proper ha de ser immens.
També hem parlat molt de la paranoia i desconfiança que pot crear això en assemblees, on es jugarà el qui és qui de la infiltració. Però crec que no podem caure en això, hem de continuar confiant i enfortint les nostres xarxes relacionals. Aquesta setmana he vist persones justificant-se que no eren infiltrades, una mica de broma, una mica seriosament, com si estiguessin combatent la síndrome de l’infiltrat. També ens farà dubtar o mirar amb desconfiança persones que no són de Barcelona, que venen d’altres punts dels Països Catalans o de la península Ibèrica. Amb com és de difícil conèixer persones autòctones quan no ets d’aquí. Aquest fil fet en el cas del primer policia infiltrat recull moltes de les preguntes que ens hem anat fent aquests dies. S’haurà llegit En defensa d’Afrodita?
Aquests dos tuits, tenim molta feina per fer:
I moltíssima força a les cinc activistes que havien tingut relacions sexoafectives amb ell que s’han coordinat per presentar una querella conjunta. Esperem que s’aconsegueixi alguna cosa.
Fort que el Ministeri de l’Interior ja l’ha reubicat i premiat amb una plaça en una ambaixada.
Trobo que ha passat molt desapercebuda aquesta pífia reveladora del Collboni. Amb l’aprovació dels pressupostos el PSC ha aconseguit tenir ERC on volia, sota el seu braç. I parlant del Collboni, si jo ho he vist, vosaltres també ho heu de veure.
A Tiktok els vlogs diaris de penya que treballa a grans empreses tecnològiques ensenyant com de xupiguais són les seves oficines i instal·lacions, han deixat pas a vlogs d’un altre tipus, arran dels acomiadaments de milers de treballadors.
Fa mesos que segueixo aquesta notícia. És com un catch-22, amb qui anem? Ens hem de posicionar a favor de les veïnes que volen mantenir oberta una oficina bancària de La Caixa?
Marie Kondo tira la tovallola, i no la recull. Després de construir una fortuna sobre el seu mètode d’endreça ara diu que bueno, no es podia ser tant endreçada, però oju, que també aprofitarà per monetitzar aquest canvi de filosofia amb un nou llibre. Que espavilada. S’ha adonat d’això després de l’arribada del seu tercer fill, cosa comprensible.
Un 2 % de la població del Salvador està empresonada, és la proporció més alta del món. Ara obriran una nova presó amb una capacitat de 40.000 interns.
Benidorm, por mucho que se critique, es el paradigmo de la sostenibilidad. Aquesta no me l’esperava, però té molt de sentit.
He vist un parell de publicacions així a r/maps i em sembla fascinant, m’agradaria veure quin és el resultat amb un llibre de text de socials d’aquí.
L’últim sospir
Fins aquí el butlletí d’aquesta setmana. Gràcies per llegir-me. Comparteix, difon, likeja, cuina la recepta.
sempre vostre,
marcel 🤘🥳