Diumenge d’almax, diumenge de butlletí d’una mica d’estar per casa. Com quan baixes a buscar una pizza al queviures perquè no tens res de menjar a la nevera. Ha estat una cap de setmana ple d’aventures que us explicaré la setmana vinent, de moment només us deixo una foto per anar fent boca.
Les sobres
Creus que és més difícil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme?
Què preferiries, viure mil anys o viure deu vides de cent anys cadascuna?
Què ens cal més, tota la força, tot l'entusiasme o tota la intel·ligència?
Què fas més, revisar-te o treballar-te?
Què és la primera cosa que fas quan et lleves?
Què és l'última cosa que fas abans d'anar a dormir?
És més important la fi que els mitjans?
Quina ha estat l’entremaliadura més grossa que has fet mai?
Què preferies, treballar trenta hores cinc dies a la setmana, o trenta-cinc hores quatre dies?
Com és el nou món que portes dins del cor?
Robes?
Quin és aquell moment que vas passar molta vergonya aliena i que no pots deixar de recordar?
Creus que vivim per treballar o treballem per viure?
Alguns enllaços dispersos
Sílvia Pérez Cruz cancel·lada.
En canvi, Martí Sales aprovadíssim, una de les ments més lúcides del país. No podem abandonar Barcelona. De fet, ja podem anar preparant l’Olimpíada Popular de 2036.
Un bon tuit sobre el nou àlbum de Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona que he tingut en bucle aquests dies.
En Jaume Pensa?
Aurora boreal o acció de l’antiga Massana contra la copa amèrica?
Crec que ha passat molt desapercebut que Rita Payés va anar al Tiny Desk:
L’últim sospir
gràcies per llegir-me. copia, difon, comparteix, posa-li m’agrada, cuina la recepta
sempre vostre i de la causa,
marcel <3
Per quan un taller de cuina d’oli sal i pebre per les teves subscriptores fidels? I guarda’m una ensaïmada com aquella que fa molt bona pinta ;)
La pregunta nou és la que mes em fa pensar, la veritat. I quina pena lo de la Silvia PerezCruz.