#14 pa de pessic
Sivint qüin fim mifi dil qui hi dit ilguí hi ripitim quinvirtint titis lis viquils imb i
La recepta
Si seguiu aquesta recepta, us prometo que us quedarà el pa de pessic més esponjós de la vida, hi ha subscriptores del butlletí que ho poden confirmar.
Ingredients
4 ous
25 g de farina
75 g de maizena
120 g de sucre
15 g de llevat en pols
pell d’1 llimona ratllada
Elaboració
Separem les clares i els rovells.
Comencem a muntar les clares i incorporem la meitat del sucre en forma de pluja. Sabrem que les clares estan muntades quan tombem cap per avall el recipient i no vessi res.
Muntem els rovells amb l’altra part del sucre i hi afegim la pell de la llimona.
Quan els rovells estiguin a punt, afegim en tres tongades la farina, la maizena i el llevat que haurem barrejat prèviament.
A continuació anem incorporant les clares amb moviments envoltants. La idea és mantenir tot l’aire que tenen perquè ens quedi superesponjós.
Ho posem en un motlle untat amb mantega i ho coem uns 30 minuts a 170°
Podem afegir-hi sucre de llustre per sobre.
Les sobres
Feia massa temps que no es parlava de Juana Dolores, oi? Potser per no caure en l’oblit col·lectiu ha fet aquest tuit —perquè al final suposo que deu costar ser algú en el mundillo cultural català amb només una obra mediocre i una entrevista polèmica del 2020.
la @juliaojedacaba és una inculta, una classista, i una racista, podeu llegir la seva entrevista i ho comprovareu, perquè la seva entrevista és un insult a la meva vida, a la dels meus pares, a la meva família, al meu barri, i als barris de tants catalansM’estava fent mandra llegir l’Entrevista, però després de veure el tuit de la Juana, no ho he pogut evitar. I escolta, gràcies Juana, perquè trobo que les opinions de la Júlia Ojeda són molt encertades. Sobretot m’ha ressonat això que diu que falta literatura contemporània política que ens expliqui i narri la situació que vivim:
Llegeixo la literatura catalana contemporània des d’un prisma sociopolític perquè parteixo de la premissa que la literatura ens explica el món en què vivim. […] Estic convençuda que un país que viu immers en un conflicte nacional s’ha d’esforçar a crear ficcions que no el defugin: per autoubicar-se, per narrar-se, per insuflar èpica, però també per donar sortida a veus autocrítiques.
També desmunta brillantment el xarneguisme com a identitat perseguida exclosa de la catalanitat. Recordem que va arribar a existir un festival de cultura xarnega en aquest país, una cosa que sempre he trobat molt absurda. Ara bé, també tracte el tema de Catalunya des de l’òptica del colonialisme i crec que és força delicat:
la lògica del colonialisme intern sí que ens permet explicar la naturalització del bilingüisme social, la diglòssia, l’autoodi o determinades reaccions al Procés.
Encara que sigui llargueta crec que val la pena llegir-la sencera. I caldrà estar atentis per veure si la batussa entre Dolores i Ojeda acaba passant.
A la feina sovint he d’obrir la pàgina web de la RAE per fer cerques al diccionari, i és fortíssim com cada setmana que ho obro, les imatges de les notícies destacades sempre són homes, blancs, grans, amb tratge, amb molta pinta de senyoros. És que no falla.
Mola posar perspectiva a totes les accions que fan els moviments socials i veure que realment passen moltes coses i hi ha moltes persones intentant canviar les coses:
Dins del top 10 de zones d’1 km² més densament poblades d’Europa 7 es troben a Barcelona.
Per coses com aquestes pago internet.
Soc molt fan dels jocs de preguntes i respostes de Betevé, m’ha encantat descobrir que han apujat l’aposta i han fet el gran joc de Barcelona. 365 preguntes relacionades amb cada dia de l’any i cada mes se’n desbloquegen de noves. El premi és un lot de productes de la cadena, què deu ser, una tassa logejada? Meh.
He rigut fort amb això. Visca il CM de l’optimot!
L’últim sospir
Fins aquí el butlletí. Moltes gràcies per llegir-me, compartiu, difoneu, copieu, cuineu la recepta.
sempre vostre,
marcel 🧦🐚