La recepta
Sens dubte la millor manera de menjar calçots és a la brasa, però no sempre es pot manegar tenir una brasa a prop. Sempre ens quedarà fer-los al forn, o arrebossats. Molt content amb el resultat de la primera salsa romesco que faig.
Ingredients
Pels calçots arrebossats:
calçots
2 ous
farina
Per la salsa romesco:
6 tomàquets
3 nyores
1/2 cabeça d’alls
un grapat d’ametlles torrades
un grapat d’avellanes torrades
pebre dolç vermell
vinagre
oli, sal i pebre
Elaboració
Salsa romesco:
Escalivem els tomàquets i la mitja cabeça d’alls pelats. Fem un tall en creu a la punta dels tomàquets perquè siguin més fàcils de pelar. 190° a 30 minuts.
Escaldem les nyores. Els hi traiem les llavors i amb la punta d’un ganivet en raspem la carn.
Pelem els tomàquets escalivats i els colem dins del recipient on anirà la batedora perquè no es coli cap llavor.
Afegim la carn de les nyores, les ametlles i avellanes, els alls escalivats, mitja culleradeta de pebre vermell dolç, un raig de vinagre, la sal i el pebre.
Ho batem i anem afegint oli. Tasteu i rectifiqueu.
Calçots arrebossats:
Escollim els calçots més primets, en tallem les arrels i les fulles.
Els hi traiem la primera capa de pell i els netegem bé.
Batem els ous i hi afegim dues cullerades de farina.
Arrebossem els calçots i els fregim en una paella amb bastant d’oli, uns 5 minuts.
Les sobres
La setmana passada no va haver-hi butlletí perquè m’estava recuperant d’això:
Molt content de completar la meva primera mitja marató 🏃
Al Regne Unit seixanta-una empreses han provat durant sis mesos la jornada laboral de quatre dies, en l'estudi més gran d’aquest tipus que s’ha fet fins ara. I ha estat un èxit, cinquanta-sis han decidit allargar-ho. Alhora que això és esperançador també penso en els motius pels quals les empreses decideixen reduir la setmana laboral. S’apunta que ils treballadoris mantenen o augmenten la productivitat, se senten millor, poden dormir i descansar més, bàsicament, que rendeixen més i millor.
És a dir, tot apunta que cada cop s’estendrà més la jornada laboral de quatre dies, però n’estem perdent totalment el relat. Per una banda, no entenc per què el moviment obrer (encara existeix?) i els sindicats no estan mobilitzant-se molt més per aconseguir-ho. L’última vaga general a escala estatal va ser el 2012, em sembla una barbaritat. A Catalunya hem tingut les vagues del procés i els 8M. On està la Canadenca del segle XXI? Com pot ser que estiguem deixant en mans del capital el que hauria de ser una victòria de les classes populars? L’últim canvi significatiu en l’organització del treball va ser la jornada de vuit hores, i d’això fa més de cent anys. Hem de fer-nos nostre el proper gran canvi que s’està gestant. El discurs hauria de ser que volem la setmana de quatre dies per avançar vers l’abolició del treball. Perquè no volem treballar menys i treballar totis com diu aquell famós cartell. Renda Bàsica Universal, que qui vulgui treballar pugui continuar treballant, deslligar la vida del treball. Aquest és el futur que anhelem.Hòstia doncs sí, fa temps que ho penso que està sortint molta música molt guapa en català els últims anys. Sobretot de gent molt jove. Potser és perquè ara és més fàcil que mai crear música? No ho sé, sí que tinc la sensació que hi ha una proliferació de xavalis gen z fent música posttrapera-slow-trap-amb-autotune-suau amb noms en minúscula i repeticions. Si jo hagués de treure música, el meu nom artístic seria alguna cosa com mmarcel. Això de la gen z escrivint en minúscula sempre m’ha cridat l’atenció i penso molt en aquest tuit que va fer l’Albert Lloreta fa temps. Us deixo una playlist amb algunes propostes:
Xulíssima aquesta aplicació que en un mapa t’indica com evoluciona el sol i les ombres al llarg del dia a la ciutat. Ideal per saber on has d’anar a fer el vermut al sol.
A Barcelona amb un salari mitjà i no dedicant més del 30% del sou al lloguer pots trobar un total de cinc pisos per llogar.
Vinc amb una nova secció final del butlletí, a veure què us sembla.
Escoltant:
Mushkaa, germana de la Bad Gyal no para de treure temacles, encara podeu ser la persona que la introdueixi en el vostre grup d’amiguis, demà ja serà famosa.
Llegint:
Només li reso a un déu, exacte, Bad Bunny, per això súper a favor de la penya que ha muntat un curs sobre Bad Bunny. Aprendre sobre el decolonialisme a Puerto Rico a través del conillet dolent? Sí si us plau, sempre, a tot arreu, per a tothom.
Why Bad Bunny’s Un Verano Sin Ti is such a big deal + Bad Bunny Syllabus
Bad Bunny's music echoes over a century of Puerto Rican history and struggles.
Menjant:
Obessionadíssim amb aquesta recepta de brownie, fa quatre divendres seguits que en faig.
L’últim sospir
Gràcies per llegir-me lokis. Còpia, difon, cuina.
marcel🦎🦀
Ep! Jo també m'he recuperat de la mitja :)