#2 fideus a la cassola
un plat que em reconforta
La recepta
Els fideus a la cassola són un plat molt típic de casa meva que ma mare ha fet durant molts anys i que a mi m’encanta.
Ingredients
Hi podeu posar la carn que vulgueu una mica, jo em vaig animar i vaig seguir la recepta amb un festí de carns, però no és necessari.
400 g de fideus gruixuts
200 g de salsitxa
200 g de costella de porc
200 g de conill, en aquest cas unes espatlles
uns pèsols
1 ceba trinxada
mig pebrot
3 tomàquets madurs trinxats
llorer
1 gra d’all
Per la picada: 1 gra d’all, julivert, un grapat d’ametlles torrades i uns brins de safrà
Elaboració
Enrossim totes les carns a la cassola amb una mica d’oli, un cop hagin agafat color les reservem.
Mentrestant, trinxem l’all, la ceba, el pebrot i ratllem el tomàquet.
Sofregim l’all, la ceba i el pebrot, a mi al cap d’uns 15 minuts m’agrada afegir-hi un raig de vi blanc i pujar el foc perquè s’evapori.
Seguidament, hi afegim el tomàquet i ho deixem fins que s’evapori el suc i estigui a punt d’enganxar-se a la paella.
Tornem a incorporar la carn i afegim els fideus per rossejar-los una mica, res 1 minut.
Cobrim amb aigua bullent, si teniu un caldo o brou també val, el llorer, afegim els pèsols (congelats perquè no és època ara) i al cap d’una estona la picada.
Deixem coure fins que ja no quedi aigua i apa, llest.
Les sobres
Repassem alguns temes que han anat sorgint aquesta setmana. Som-hi.
COP27
Ha començat la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, la COP27 a Sharm al-Sheikh a Egipte. Alguns apunts. Un dels temes que més s’ha parlat ha estat les reparacions que haurien de pagar els països rics del nord global, responsables de gran part de les emissions i que ens han portat a estar com estem, als països del sud global, que són qui més estan patint les conseqüències dels desastres naturals. De moment sembla que no s’estigui avançant gaire en aquest sentit, encara queda una setmana més de negociacions i veurem si s'arriben a acords significatius. Una dada impactant també és que és la cimera del clima amb més lobistes de la indústria del petroli de la història. La seu és una ciutat turística a la costa del mar Roig a la península del Sinaí, ben allunyat del Caire. És una ciutat on s’han fet diverses conferències internacionals i s’argumenta que per això s’ha fet aquí la COP27, però també ha estat una manera de garantir que no hi hagués cap indici de protestes de la població en un país en què les manifestacions estan prohibides. Dissabte sí que va haver-hi una manifestació d'activistes presents a la cimera però dins de les pròpies instal·lacions per esquivar la prohibició del govern egipci.
Per altra banda, m’ha semblat xulíssim aquest vídeo que ens mostra el que passa entre bastidors en aquestes cimeres. És una encaixada de mans entre Maduro i Macron i es pot apreciar la magnífica feina de la intèrpret del president veneçolà. A la orden! A més, l’encaixada dura gairebé dos minuts, deuni.
Alhora, crec que som moltes les que notem una mica d’ansietat a l’estómac quan ens posem a pensar en això del canvi climàtic i el col·lapse. Per això us deixo aquest article que a mi després de llegir-lo m’ha animat a conservar l’esperança. S’han descartat els pronòstics d’escalfament global més dramàtics, tot i això, les conseqüències continuaran seran devastadores (sobretot al sud global), però encara tenim una gran capacitat de reaccionar i combatre-ho.
Beyond Catastrophe A New Climate Reality Is Coming Into View | David Wallace-Wells
I per acabar, un fil de tuiter curtet i molt entenedor sobre les accions que diversos activistes del clima han fet en diferents museus d’Europa:
Existeix una criminalització de l’activisme, faces el que faces. Si de veritat busques canviar i no desligitimar el moviment, fes-nos propostes d’accions, ves al teu grup local de lluita.
Bateria de cosetes
Aquesta setmana sortia la notícia que la Brimo només aniria als desnonaments si ho ordenava un jutge o en una “situació de risc”. Canvia alguna cosa substancial? Com ha investigat La Directa, encara vindran sempre que hi hagi convocatòria del moviment de l’habitatge.
Que no us venguin la derogació del delicte de sedició del Codi Penal com una victòria. No ho és.
Whatsapp és com l’Internet Explorer de les apps de missatgeria instantània. S’han acabat les llistes infinites d’assistència per quadrar reunions.
M’agraden molt els mapes, avui us en porto un de porcs 🐷 i un de trens 🚂.
Shakira s’endú els fills a Miami, Manel hivernarà un temps, i jo —em fa fins i tot vergonya dir-ho— en ple 2022 desconeixia aquesta magnífica versió. Me’n faig creus.
M’agraden molt els àpats de cabasset on la gent s’ho curra i porta coses boníssimes, fer comunitat així sí.
Mireu quants colors.
Fins aquí el segon butlletí, espero que us hagi agradat i semblat interessant, us llegeixo amiguis 💖
I la setmana que ve… arròs de tros amb cansalada i rovellons.