#21 canelons

Que desgracia de nombre es este?

La recepta

Crec amb fermesa que els canelons no només s’haurien de menjar per Sant Esteve, són massa bons per renunciar a menjar-ne la resta de l’any.

El butlletí m’està permetent fer coses que mai no havia fet abans, com per exemple comprar 100 g de jarret de vedella. Abans de fer la recepta no tenia ni idea de quin tros de carn era el jarret. Vaig anar al mercat a comprar la carn, i vaig preguntar temptativament a la parada on sempre compro el pit de pollastre filetejat extra fi —segurament la cosa més fàcil de demanar al mercat— si tenien jarret de vedella. Quin alleujament quan em va dir que sí i vaig veure que el jarret és com un bistec.

Ingredients

• 200 g de cap de lomillo

• 100 g de jarret de vedella

• 200 g de pollastre

• 2 fetges de pollastre

• 1 ceba

• 2 grans d’all

• 1 tomàquet

• 1 got de vi blanc

• una branca de canyella

• formatge ratllat

• salsa beixamel: mantega, farina, llet, nou moscada

Elaboració

1. Fem les plaques dels canelons tal com estarà indicat a la capsa, algunes s’han de bullir altres només deixar-les en remull en aigua bullent una estona. En tot cas, un cop fetes les estenem en un drap perquè s’assequin.

   

2. Mentrestant, rostim tota la carn que haurem salpebrat prèviament, amb la canyella, i la ceba, el tomàquet i els alls trinxats.

3. A mitja cocció hi afegim el got de vi i deixem que es redueixi.

4. Al cap d’una estona, ho traiem del foc, apartem la branca de canyella i ho aboquem a la picadora. I piquem tota la carn, ens ha de quedar una pasta.

5. Fem la salsa beixamel: posem un bon tros de mantega en una paella, quan es desfaci hi afegim unes cullerades de farina i anem afegint la llet a poc a poc. Salem i ratllem una mica de nou moscada. És molt important estar remenant tota l’estona.

6. Afegim algunes cullerades de la salsa al farcit de carn. Barregem i posem una cullerada en cada placa de caneló i els emboliquem.

7. En una safata de forn posem una mica de salsa al fons perquè no s’enganxin els canelons, després posem els canelons i cobrim amb la resta de la salsa.

8. Afegim el formatge ratllat i trossets de mantega per aconseguir un gratinat prèmium.

9. Enfornem a 180° durant 15-20 minuts

---

Les sobres

No hauria dit mai que l’entrada de la Wikipedia en castellà sobre Sant Boi fos un bastió de l’espanyolisme, però l’entrada de la Wikipedia en castellà sobre Sant Boi és un bastió de l’espanyolisme.

Hi ha una tendència a la Wikipedia de mantenir la toponímia franquista d’algunes poblacions catalanes, San Baudilio de Llobregat, Serchs, Ayguafreda, Sardañola del Vallés, Bañolas, i moltes més. Si us voleu entretenir només cal que veieu els noms dels municipis per províncies. Les discussions van plenes de gent assenyalant tal barbaritat:

Tornant a Sant Boi, que crec que és el cas amb més polèmica, només entrar a la pàgina de discussió de l’article ja se’ns fa saber que qualsevol comentari sobre el nom de la població serà sistemàticament eliminat. Avís que està activat des de 2010. L’article en si està protegit i no tothom el pot editar com qualsevol altra pàgina perquè molta gent enfadada, i amb raó d’estar-ho, ha intentat canviar aquesta aberració al llarg dels anys.

Només cal donar una ullada a l’índex de títols de la discussió per fer-se una idea de l’extensió de l’assumpte: “es prioritario el sentido común y práctico”, “primera vez que lo oigo”, por que esta irracionalidad franquista”, “inútil”, “no es correcto” “por qué”, “¿Qué es eso de ‘San Baudilio’"?”, “Recomendación de leer las opiniones y argumentos de los demás antes de criticar el asunto del nombre San Baudilio”, “verguenza”… Sens dubte l’argument que més m’ha convençut és aquest:

La Wikipedia sent més fatxa que Libertad Digital

En totes les pàgines de municipis que tenen discussions sobre el nom, sempre hi ha algú que diu que no es pot canviar perquè és la convenció establerta de la Wikipedia. La convenció a la qual es refereixen els editors de la Wikipedia en castellà sobre toponímia és aquesta:

Aquesta convenció es va aprovar en una votació feta al fòrum l’any 2006, amb un total de 38 vots: 32 a favor i 6 en contra. Quina llàstima que el 2006 encara no estiguéssim en el punt àlgid del procés i no hi hagués un article de Vilaweb —La decisió de la Wikipedia que podria perjudicar el català— animant a la gent a participar de la votació i escollir una opció respectuosa amb la toponímia catalana. No obstant això, es va tornar a ratificar en una nova consulta el 2020 amb 58 vots (33 a favor i 25 en contra), on estaves Vilaweb?

Tota aquesta investigació neix arran d’haver llegit aquest article d’Eloi Bellés a Núvol amb el qual estic molt d’acord:

Totes les llengües del món creen exònims, és a dir, maneres pròpies de referir-se a topònims estrangers. […] Que les llengües tinguin exònims és un fet natural i soc del parer que cal defensar-los, almenys els que encara són vigents […] Quan una llengua no té un exònim tradicional, però, fa servir la llengua d’origen, amb el topònim sense adaptar. I així, al costat de Londres tenim Newcastle (i no Castellnou), i al costat de Lisboa (o Lisbona) tenim Rio de Janeiro (i no Riu de Gener). Només quan una llengua està sotmesa a un procés de minorització lingüística —normalment paral·lel a un procés de submissió política de la comunitat que la parla— es donen deformacions o traduccions forçades, alienes del tot a la naturalesa lingüística.

I és el criteri que segueix la Viquipèdia, en la seva línia basada a la qual ens té acostumadis:

Per acabar, la Wikipedia en anglès també té les seves batalles sobre el títol de certes pàgines, segurament la més famosa, o almenys més llarga, sigui la discussió sobre el blat de moro.

• Parlant de franquisme, mapa dels espais de repressió franquista a Barcelona.

• Aquesta setmana hem descobert que vens més per wallapop si poses que les coses estan reservades.

• A casa sempre s’han fet pancakes, mola veure com la saviesa popular té una explicació científica.

• Molt crític tenir els ganivets ben afilats.

---

Menjant
Dissabte va venir el Santi a dinar i ens va delectar amb aquestes anxoves comprades al mercat de Sants. Va fer-hi una bona inversió, 8 filets van costar 20 €.

Escoltant
Mac DeMarco ha tret un àlbum que dura nou hores i mitja (!) La majoria de les cançons són instrumentals i entren igual de bé que la lofi girl beats to relax study to. Gran part dels temes tenen de nom una data entre 2018 i 2023. A reddit algú n’ha fet un calendari, pots mirar si hi ha alguna cançó pel dia del teu aniversari i escoltar com sona.

Llegint
Trying to Find Love on These Streets? Better Have a Big Roll of Tape.

La història d’un noi que necessitava un +1 per a la boda del seu germà i va decidir anar vella escola i posar uns cartells amb tires per arrencar pels carrers de Nova York.

---

L’últim sospir

Quan al cole tenies un treball en grup i cadascú feia la seva part i després ho ajuntàveu.

moltes gràcies per llegir-me
comparteix, difon, copia, cuina la recepta, posa m’agrada
sempre vostre, marcel <3