#26 cloïsses a la marinera
estofat permanent, sopa infinita
Bon diumenge electoral! Ja heu aturat el feixisme?
La recepta
Ingredients
mig quilo de cloïsses
1 ceba trinxada
1 o 2 tomàquets madurs ratllats
mig got de vi blanc
1 cullerada de farina
2 grans d’all, julivert i uns brins de safrà
Elaboració
Trinxem la ceba i ratllem el tomàquet, els incorporem a una paella amb un bon raig d’oli perquè vagin sofregint.
En una olla amb poca aigua, res un ditet, no cal ni que cobreixi, fem bullir les cloïsses prou estona perquè s’obrin totes.
Afegim el vi al sofregit, esperem que es redueixi i posem la cullerada de farina. La farina li dona consistència al sofregit i el lliga.
Colem les cloïsses i guardem l’aigua de bullir per mullar una mica el sofregit, així ens agafa gustet a mar, boníssim.
Piquem els alls, el julivert i el safrà, i ho incorporem a la paella amb el sofregit i també posem les cloïsses. Ho deixem coure cinc minuts més i llest!
Les sobres
Imperdonable que em passés per alt que aquest març es va publicar una nova edició revisada del Corpus culinari de la cuina catalana. Bastant imperdonable. A part d’un preu molt més mòdic, ara val 30 €, ha augmentat el nombre de receptes fins a les 1164, és a dir, només me’n falten 1138 per fer-les totes. La novetat més comentada va ser la inclusió del gaspatxo com a cuina tradicional catalana. Hi va haver polèmica perquè no tothom estava a favor de considerar-ho cuina catalana. A mi em sembla encertat, és un plat que mostra els moviments migratoris dins de la península durant el segle XX, té presència als restaurants i llars del país i està bo, per tant, a favor! Si ens poséssim a filar prim, què és cuina tradicional catalana? Molts dels plats que ara veiem com a troncals segurament no es van començar a fer fins que van arribar fruites i hortalisses d’Amèrica. Guifré el Pilós mai no va menjar pa amb tomàquet. Doncs, està bé reflectir com canvia la gastronomia, com és el resultat dels canvis demogràfics, igual que la terra és de qui la treballa, els fogons són de qui cuina.
Diuen que traduir és un art, i la veritat és que Sophie Hughes ho explica molt bé. L’article ens permet descobrir el procés creatiu i traductiu que ha seguit per traduir una simple frase, i és que la traducció literària realment és un ofici artesà que s’ha d’anar fent amb molta cura i saviesa. Sobretot no féssiu servir aquesta extensió del navegador per saltar-vos el mur de pagament.
A Nova York, aquestes coses sempre passen a Nova York, hi ha una noia que des de fa més d’un mes manté un perpetual stew, un estofat permanent, una sopa infinita. És com la massa mare dels estofats. Hi ha una olla que sempre està al foc i s’hi van fent estofats amb el que hi hagi. Després de fer-se viral a Tiktok, ara la gent s’apunta per anar-hi a sopar i l’única condició és portar alguna cosa per afegir a l’estofat. Aquí més info. Qui per fer un estofat permanent al parc de la Ciutadella?
M’ha fet certa pena la notícia que tanquen el cinema Yelmo Icària. Segurament és el cinema que més vegades he anat, sense jo ser gaire aficionat d’anar al cinema. Però era el cinema del barri, i li tenia certa estima, malgrat estar en un lloc força inhòspit, el Centre de la Vila, que seria com el post-centre-comercial dels centres comercials. A part del cinema i d’un supermercat Consum la resta d’establiments eren sospitosos de ser llocs de blanqueig de capitals. Ara hi ha un outlet d’Intersport on trobes coses bé de preu, haha. Bé, tornant al cine, també li guardo carinyo perquè a 5è de primària havíem de fer el reportatge. Era un treball en grup on havies de visitar algun lloc de la ciutat, entrevistar algú que hi treballés i fer enquestes a les usuàries. Doncs un dels reportatges que vaig fer va ser justament al Yelmo. Sobretot recordo que ens ensenyessin la sala des d’on es projectaven les pel·lícules i que ens regalessin una bobina amb els primers fotogrames de la peli de Wall-E. Molt emocionant per un xaval de 10 anys!
Votar és un dret o un privilegi? Jo estic bastant segur que és un dret. Però com que últimament es parla molt dels drets com a privilegis i els privilegis com a drets, crec que aquesta regla bastant senzilla ens pot ajudar a no confondre coses:
L’últim sospir
moltes gràcies per llegir-me
copia, difon, dona-li al m’agrada, cuina la recepta
sempre vostre,
marcel🗳️