La primera convidada a escriure al butlletí és ma mare, la Laura. Ma mare sempre ha cuinat moltíssim a casa, i mai no escatima en recursos. Prefereix fer-ho tot des de zero. Si tocava pizza els divendres per sopar, en feia la massa; que s’havien de fer entrepans pel berenar del dia de reis, en feia el pa; que fa una quiche per Oli, sal i pebre, doncs evidentment, ens ensenya com fer-ne la massa. I la segona recepta, l’orxata, també és marca d’aquesta filosofia gastronòmica. Caldrà preguntar-li per l’orxateria, perquè ens fa un bon gatekeeping. En definitiva, crec que sempre ha estat una inspiració veure-la cuinar amb la determinació del fes-t’ho tu mateix i sens dubte, OSP neix d’aquí també. Així que sense enrotllar-me més, aquí teniu les dues receptes boníssimes.
Quiche de carabassó
Ingredients
1. Per la massa:
250 g de farina de blat, la que tingueu. En aquest cas he fet servir 200 g de farina semi-integral de blat i 50 g de farina de sègol.
75 g d’aigua.
75 g d’oli d’oliva verge extra.
1 cullerada de llavors de sèsam. (opcional).
½ cullerada d’herbes de Provença (opcional).
Pel farcit
Verdures. Es poden fer servir les verdures que vulgueu o el que tingueu a mà (espàrrecs, espinacs, carxofes, xampinyons…). En aquest cas he fet servir porro, pastanaga i carabassó.
Un gotet de llet.
3 ous.
Un grapadet de nous trencades (opcional).
Nou moscada, pebre i una punteta de cúrcuma.
Si voleu fer una versió vegana, podeu substituir la llet i els ous per tofu i una miqueta de beguda vegetal (a mi m’agrada la de civada).
Elaboració
Per fer la massa barregem tots els ingredients en un bol i pastem fins que tinguem una bola i ja no s’enganxi als dits. Ho traiem del bol i ho pastem una mica, no gaire, ja que es tracta d’una massa sense llevat. No cal afegir farina per pastar, perquè com porta molt d’oli no s’enganxa a la superfície. Emboliquem la bola amb film i la posem a la nevera durant una horeta. També podríem fer-la d’un dia per l’altre.
Mentrestant preparem les verdures. Tallem el porro i la pastanaga a rodanxes. En una paella amb oli fem enrossir lleugerament el porro. Escaldem la pastanaga dos minuts i l’afegim a la paella, donem un parell de voltes i reservem.
Escalfem el forn a uns 180ºC. Untem el motlle amb una mica d’oli. Traiem la massa de la nevera i l’estenem amb el corró, fins a fer-ne una rodona una mica més gran que el motlle, per tal de poder fer un plec tot al voltant, tal com es veu a la foto. Si la massa es trenca, (com m’ha passat a mi), no cal patir, només cal anar-la xafant amb els dits i distribuir-la bé. Punxem el fons amb una forquilla i enfornem durant 10 o 15 minuts. Jo faig servir la posició d’escalfor a dalt i a baix i amb ventilador.
Mentre es cou la massa, batem els ous i la llet i hi afegim el porro i la pastanaga. Tallem a rodanxes primetes el carabassó.
Traiem la massa del forn, hi aboquem la barreja d’ous i verdures. Hi escampem les nous i cobrim amb les rodanxes de carabassó. Tornem a enfornar durant uns 25 minuts aproximadament, això també depèn de cada forn.
Aquesta recepta és una mica un plat d’aprofitament. Faig servir el que tinc per la nevera. Les verdures queden millor si es posen una mica cuites, excepte com en aquest cas el carabassó, que no cal. Si es fan servir espinacs, cal escórrer’ls molt bé. En comptes de carabassó també s’hi hauria pogut posar rodanxes de tomàquet. Si us agrada molt el formatge, s’hi pot tirar per sobre i que gratini. Si voleu una recepta vegana, podeu substituir els ous i la llet per tofu (uns 200-250g). Cal triturar el tofu i afegir una mica de beguda vegetal, però que no quedi gaire líquid.
El més important de la recepta és la massa. Que quedi cruixent, per això la coem uns minuts tota sola abans d’afegir-hi el farcit. I després s’hi pot posar el que vulgueu.
I una recepta refrescant
Una de les coses que m’agraden de l’estiu, i no n’hi ha gaires, és l’orxata. A prop de casa hi ha una orxateria d’aquelles de tota la vida, i que sembla que els turistes no han descobert encara... M’encanta anar-hi i prendre un got fred, molt fred d’orxata.
Però l’orxata es pot fer a casa i és molt fàcil. Només necessitareu:
Ingredients
250 g de xufes
Sucre
1 litre d’aigua mineral.
Elaboració
Primer de tot cal rentar molt bé les xufes, esbandint-les unes quantes vegades, fins que l’aigua surti neta. Un cop fet això es posen en un recipient a la nevera amb aigua mineral, i s’hi deixen unes 12 hores.
Passat aquest temps s’escorren i es trituren juntament amb l’aigua mineral i es deixen una altra hora a la nevera. Ara cal filtrar l’orxata. El millor és utilitzar un d’aquells coladors de roba, que se’n deien de barretina. Com que no en tenia he improvisat amb un colador i unes gases. Cal prémer molt bé per extreure el màxim de líquid possible. Ara és el moment d’afegir-hi el sucre. No en dono quantitats perquè depèn de com li agrada a cadascú el dolç. En aquest cas hi he posat 80 grams, però pel meu gust estava una mica massa dolça. S'ha de servir molt freda i remenar-la bé perquè s'haurà fet un solatge al fons del recipient.
L'orxata es fa malbé molt ràpidament, i per això no s'ha de guardar més de 24 hores un cop feta. Les xufes també es poden menjar un cop remullades. Són molt bones.
I què en fem de tota la polpa de xufes que ens ha quedat? Doncs és una llàstima llençar-la, així que n’he aprofitada la meitat per a un pastís i l’altre per a una crema de verdures... Ja us ho explicaré un altre dia.