La recepta
Okay, ha estat una arrencada molt carnívora d’aquest butlletí. Ho corregiré a la propera recepta. Aquest arròs està inspirat en un arròs que ens agrada molt d’un restaurant de Barcelona.
Ingredients
3 salsitxes
cansalada viada al gust
rovellons
1 ceba
1 all
tomàquet madur
arròs (70 g per persona aprox.)
aigua o brou
per la picada: all, julivert i brins de safrà
Elaboració
En una paella amb una mica d’oli sofregim la salsitxa i la cansalada, un cop fetes les reservem.
Amb el mateix oli que tindrà tot el greix boníssim de la carn hi posem els rovellons, després d’uns minuts els enretirem.
Seguidament, hi posem la ceba, l’all trinxat i el tomàquet per fer-ne un bon sofregit. Aquest cop he fet servir una culleradeta de tomàquet concentrat.
Quan estigui ben fosc, afegim la carn, els rovellons i l’arròs i ho barregem tot un minut.
Cobrim amb aigua o brou bullent, i a mitja cocció hi afegim la picada deixatada amb el brou. Deixem coure uns quinze minuts i reposar-ne cinc, tapat amb un drap, i ja ho tenim.
Les sobres
Som-hi amb el reguitzell d’enllaços de coses que vull compartir amb vosaltres aquesta setmana.
No em ve de gust comentar gran cosa sobre el mundial de la vergonya, però entre tots els tuits, vídeos, notícies, mems (bastant bo aquest) que he vist sobre Qatar, m’ha cridat molt l’atenció aquesta estadística sobre la població del país; per flipar la relació homes-dones.
Seguint parlant de temes de població, dimarts arribàvem als 8.000 milions de persones a la Terra. Un bon nano de la República Dominicana, en bo del Damián, ha tingut l’honor de ser la persona 8.000 milionèsima. Ja em direu com ho han triat i tal, em sembla una mica aleatori, però bé, està guapo.
Aquesta setmana m’he pres Frenadol per primera vegada a la vida. Amb unes amigues comentàvem que és la pastilla del capitalisme, quin xute em va donar per poder continuar anant a treballar i no parar i continuar sent productiu i rendint.
Aquest reportatge de l’Info K que dona veu a canalla que ha estat desnonada. Trist que passi, bonic que s’hagi fet.
Últimament, sembla que s’estan trobant moltes restes històriques per la ciutat. Betevé les recull totes en aquest interactiu.
Divendres semblava que tuiter anés a tancar. Musk va enviar un ultimàtum als treballadoris: o feien jornades maratonianes o ja podien plegar. Poc després milers de treballadoris anunciaven que deixaven la feina, i les oficines centrals de San Francisco tancaven fins dilluns, curiós que per tancar el cap de setmana l’empresa perilli, no? Potser és una mica precipitat llegir això com una victòria de l’obrerisme, però no deixar de ser bonic (toma enllaç de mastodon) i de representar la força que tenim com a treballadoris. Realment em faria pena que tanqués tuiter, ha estat una font d’informació durant molts anys i com diu l’Albert Lloreta, es podrien perdre grans moments de la història recent:
Apa, fins aquí el butlletí d’aquesta setmana. Gràcies per llegir-me. Difon, comparteix, likeeja.
I la setmana que ve… encara no ho sé, no m’he organitzat 😅
marcel 💖