#30 crema de carbassó amb alfàbrega
una recepta il·lustrada
L’últim butlletí d’agost va a càrrec de la Marina, una persona que viu d’una manera molt especial el fet de menjar i tot el que ho envolta. Jo crec que és bastant sibarita i és una artista. Si la coneixeu, ja sabeu que és il·lustradora i que té una pàgina d’instagram on comparteix receptes precioses, us l’enllaça ella més a baix. Ja m’agradaria a mi que les fotos que faig dels plats pel butlletí fossin igual ✨d’estètiques✨ que les que fa ella. I és que tots els seus projectes són molt bonics, un altre exemple és aquest calendari il·lustrat amb les fruites de cada temporada, maquíssim. A part d’això, també té un mapa de google amb restaurants i bars guardats d’algunes ciutats europees amb petites ressenyes molt útils, pregunteu-li si us interessa. Com podeu veure, el menjar travessa de moltes maneres a la Marina, i per això tenia tantes ganes de convidar-la escriure al butlletí. Us deixo amb la seva recepta —il·lustrada com no podia ser d’una altra manera—, una crema de carbassó amb alfàbrega, que tal com la serveix fa pintassa, a gaudir!
La recepta
El temps que vaig viure al Poblenou, tenia l'Artesana a sota de casa. Si no la coneixeu, no us puc recomanar prou que hi aneu. Tot boníssim, un menú entre setmana relativament barat, i unes racions perfectes per no acabar rodolant. Un somni humit, vaja. De tots els cops que hi he estat, un plat que s'ha convertit en el meu fons de nevera per l'estiu és la crema de carbassó amb alfàbrega. Fresqueta, aromàtica, suau i saborosa alhora, simplement perfecte per passar la xafogor insofrible de l'estiu a Barcelona.
Com a defensora de la idea que tot sol ser millor sense gaires floritures, i celebrant que fa un any vaig inaugurar marina.panxulina amb aquesta recepta, aquí va una reinterpretació:
Coses importants abans de començar!
Compreu verdures de qualitat, si podeu eviteu el súper.
No us deixeu enganyar per grans mides, al pot petit hi ha la bona confitura 🤭
Ingredients
Elaboració
Talleu la ceba i el carbassó en trossos, ni gaire grans ni gaire petits.
Escalfeu una mica d'oli d'oliva en una olla, i afegiu-hi la ceba amb una mica de sal perquè suï. Potxeu-la durant una estona a foc mig.
Quan veieu que comença a estar una mica transparent i enrossida, és hora d'afegir el carbassó! Pugeu un pèl el foc i enrossiu-lo una mica. Res, 5 minuts com a molt.
Afegiu l'aigua justa per cobrir-ho tot, i deixeu bullint amb una tapa durant uns 10 minuts.
Fiqueu-hi un grapat de fulles d'alfàbrega i tritureu tot amb una batedora. I un truquet: quan ja tingueu tot triturat, tireu-hi un raig d'oli mentre feu anar la batedora. Així la crema emulsionarà i quedarà més sedosa i ben integrada. Ajusteu el punt de sal i pebre, i si queda molt espessa, afegiu-hi aigua a ull.
Deixeu-la refredar a la nevera durant la nit.
A mi m’agrada servir-la ben fresqueta amb una mica de burrata, crostonets de pa i un rajolinet d’oli del bo per sobre. Si teniu tomàquets cherry, també li van molt bé. Bon profit!
Les sobres
Fa uns dies vaig descobrir que existeix un terme contrari al FOMO: el JOMO. Trobar-ho em va recordar una mica a la novaparla de 1984 que, reduint moltíssim el vocabulari, acaba fent del llenguatge una eina de poder. Una idea superinteressant, opino. Potser és fer-li massa voltes a una cosa tan anecdòtica, però quan no tenim la paraula per referir-nos a una cosa és com si no existís. És aquesta idea que el llenguatge crea realitats. Per això em va agradar trobar-lo, perquè parlem moltíssim de l’ansietat de perdre’ns coses, però i la tranquil·litat i la pau que dona?
Aquest estiu he llegit Dance usted, recomanat si us agrada la música, la festa o fer unes ballaruques en general. Aquí dues dades guais que he après:
La idea que tenim avui de discoteca va ser introduïda a París als anys cinquanta per Régine Zylberberg, una dona jueva que va escapar dels nazis.
La veritable jefa de Studio 54 va ser Disco Sally: una senyora que, quan va enviduar amb setanta-cinc anys, va convertir-se en la reina de la pista de la discoteca. Més sobre aquesta fantasia.
Crec que va sent hora de normalitzar i reconèixer sense vergonyes lo de beure’s el suc del pot de les olives. Una marranada? Segurament, però quina marranada més bona.
Potser ja us heu assabentat, però per si de cas.
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
Escoltant en bucle aquesta cançó que acaben de treure Eyedress i Mac DeMarco.
També tinc una playlist només de cançons que parlen de menjar, cuinar i coses per l’estil. Bastant bona si em pregunteu, a veure si us agrada.
L’últim sospir
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
Si heu arribat fins aquí gràcies per llegir-me, m’he divertit molt jugant a ser blogger. Descanseu, mengeu i cuineu molt, i aprofiteu el que queda d’estiu,
Abraçadaaa! 🪂
Marina
 | A guest post by |