#33 llenties estofades amb costella de porc
fugint de la Mercè
Bon cap de setmana de fugir de Barcelona to all who celebrate. Us escric des de les muntanyes de l’Arieja on he escapat de la voràgine que representa la Mercè. Estic a casa mons pares, que tenen una gossa i jo m’he endut els nostres dos gats. No s’avenen gens entre ells, els gats si s’acosta li bufen, per tant, hem estat tot el cap de setmana fent malabarismes per mantenir-los en espais separats. Qualsevol truc que ens pugueu donar perquè es facin amiguis, serà benvingut. De mentre, som-hi amb la recepta, un estofat perquè aquí als Pirineus ja refresca i un plat de cullera ve de gust.
La recepta
Ingredients
llenties (depenent de la varietat caldrà deixar-les en remull)
cansalada viada
costella de porc
1 ceba trinxada
2 tomàquets trinxats
1 cabeça d’alls
un manat d’herbes (farigola, llorer, orenga)
Elaboració
Escalfem una mica d’oli en una cassola i afegim la cansalada i la costella salpebrada.
Quan estigui a mig enrossir afegim la ceba, els tomàquets, la cabeça d’alls, el manat d’herbes.
Quan ja faci una estona que s’ha estat sofregint, afegim les llenties i cobrim amb aigua.
Ho deixem coure fins que les llenties estiguin fetes, anem vigilant que hi hagi prou aigua perquè volem que tinguin suc.
Les sobres
L’altre dia érem al bar post assemblea i vam començar a parlar sobre les nostres famílies i les converses que teníem per whatsapp. Vam acabar comparant la freqüència de les converses entre mare i pare. I a tots ens passava una cosa força similar. Amb ma mare parlem gairebé cada dia, potser cada dos, però mai no hi ha un buit de més de tres dies seguits sense parlar. En canvi, amb mon pare, les converses són concises i sovint tracten sobre temes logístics, i pot haver-hi buits de mesos. El meu rècord frega els tres mesos entre missatge i missatge. Us convido a mirar la vostra diferència temporal més gran, podeu explicar-la als comentaris. Potser és una mica enganyós, perquè també parlem força pel grup de família, i també tenim un grup on hi són mons pares i jo, sense el meu germà (tenim totes les combinacions de grups possibles a la meva família nuclear, no us preocupeu, mon germà també té un grup només amb mons pares. És útil per organitzar regals). Tanmateix, no deixa de ser una diferència abismal entre l’un i l’altre. I és que això de les converses amb els pares per whatsapp ja s’ha convertit en un gag recurrent de la meva generació. Just aquesta setmana la indicatiu compartia a tuiter aquesta guia per desxifrar les converses amb ton pare.
Les tendències virals d’internet segueixen un patró molt semblant. Normalment, comencen en algun perfil de Tiktok del món anglosaxó. Llavors fan el salt a les altres xarxes socials i també a altres llengües, entre les quals el català. En aquest impàs, ja hi ha un article al New York Times o algun altre diari així de prestigi que té alguna secció dedicada a analitzar la cultura d’internet que en parla. Aleshores, tothom de tuiter Catalunya diu la seva i surten experts de sota les pedres. Quan Núvol publica un article sobre el fet viral, ja podem anunciar la mort del mem i esperar tranquil·lament que torni a començar el cicle. I sembla que això cada cop passa més de pressa, hem cremat la viralitat de l’imperi romà en menys d’una setmana. La vida d’un mem. I no em puc estar de dir que el meu imperi romà és pensar en quina merda haver perdut la Guerra Civil.
Va, una de músics compromesos. Etiqueteu els vostres panas a la nova cançó d’Adala i Tribade, un homenatge a la lluita per l’habitatge. I Zoo tocant a un poble petit, petit de la Marina Alta m’ha semblat realment entranyable i demostra la seva estima pel país i la consciència de saber d’on venen.
Feinada d’Heura Negra per identificar els especuladors sortits d’una passarel·la de Desigual o d’un festival d’aquests Holi al congrés The District a la Fira de Barcelona. En un primer moment semblava que la trobada marxaria de la ciutat gràcies a les protestes, però es queden, tenen un acord firmat per romandre dos anys més a Barcelona. Ja podeu treure les agendes, l’any que ve serà del 25 al 27 de setembre. Liar-la a The District ja comença a ser el tradicional inici de curs dels sindicats d’habitatge barcelonins.
A què no hi ha de vincular el turisme amb el benestar de les criatures i la qualitat de l’educació: Collboni, aguanta'm el combinat.
Ai si Mercè Rodoreda aixequés el cap.
Alguns enllaços dispersos:
‘The Bear’: cuando el amor por el trabajo es una estafa el país. Vaig recomanar molt la primera temporada, però no he pogut ni acabar la segona. Ho he deixat al capítol del sopar de Nadal familiar, se m’ha fet bola, amb 5 minuts ja s’entenia tot el que volien ensenyar en el capítol.
Font: elaboració pròpia Guia per a parlar valencià al Congrés dels Diputats culturplaza
L’últim sospir
Apa, almenys la mercè ens dona un dia festiu. Cuina la recepta, comparteix, difon, copia, posa-li m’agrada.
sempre vostre, marcel