#34 fricandó
la invasió de cent mil expats
Aquesta era una recepta que feia temps que volia fer. És un clàssic de la cuina catalana, i apareix per primera vegada en un receptari del segle XVIII. Un dels motius de continuar escrivint Oli, sal i pebre és que m’obliga a trobar el temps per cuinar receptes i fer plats que sempre he pensat que hauria de fer algun dia, però que per un motiu o un altre mai no havia fet. A més, fa poc vaig llegir Cuina o barbàrie, de la cuinera tuitstar Maria Nicolau, i un dels primers plats dels quals parla és el fricandó, per tant, no tenia excusa, era el moment de fer-lo.
Si en voleu saber més sobre la història del fricandó, llegiu en Jaume Fàbrega:
Si no mengeu carn, podeu substituir la vedella per filets de seitan.
La recepta
Ingredients
vedella tallada a bistecs petits
moixernons secs
ceba
tomàquet ratllat
Elaboració
Deixem els moixernons en remull una estona abans de començar la recepta.
Enfarinem els trossos de vedella, els fregim en oli i reservem.
A la mateixa cassola, hi afegim la ceba trinxada i la sofregim. Podem afegir una mica d’aigua dels moixernons perquè no se’ns cremi la ceba.
Podem afegir una copeta de vi ranci o vi blanc.
Afegim el tomàquet i quan ja tinguem aquest sofregit tan suculent, afegim els moixernons.
Seguidament, incorporem la vedella i cobrim amb l’aigua dels moixernons i deixem que faci xup-xup.
Quan la farina ens lligui la salsa, ja sabrem que és fet.
Les sobres
Es calcula que a Barcelona hi viuen 100.000 expats. Què és un expat? Un expatriat és un guiri amb pasta que ve a viure a Barcelona, amb titulació universitària, que sovint treballa en remot i en alguna empresa tecnològica. No parla català perquè pels llocs on es mou —us el trobareu fent cua a l’últim brunch de moda o a l’International Welcome Desk, perquè clar, als migrants CIEs, als rics catifes vermelles— no el necessita. El fascina el transport públic i es queda esmaperdut amb el sistema de recollida de residus.
A l’expat la situació política i social del país no li importa gaire. La Lia Mashaka que té una empresa per acollir expats i ajudar-los a instal·lar-se, explica que
A alguns els costa molt el tema de la llengua; directament desconeixen que venen a una part d'Espanya que té la seva pròpia llengua, cultura i tradicions, i nosaltres intentem fer-hi molt d'èmfasi perquè creiem que és una part important que cal respectar". "Tot i que és veritat -admet a continuació- que cada vegada més pots viure a Barcelona només en anglès".
L’expat normalment se sol relacionar amb els seus iguals i veu la població local com una cosa estranya, folklòrica, amb qui és millor no tenir gaire contacte. I ei, aquí crec que ens deixen bastant bé, sí, som cercles tancats; si ja és difícil ser de comarques i fer amics barcelonins, imagina’t si ets un guiri. Acció antiexpats sempre.
L’expat amb fills tampoc vol que es barregin amb la realitat social de les escoles públiques de la ciutat. Com que té pasta, no s’ho rumia i l’envia a l’escola bressol privada trilingüe i li sembla barat pagar 750 € al mes. I ja se sap, l’escola bressol trilingüe serà determinant per tenir plaça a les universitats anglosaxones de l’elit. El currículum escolar no es manté sol, s’ha de mantenir:
Segons Barcelona Global, el 40% dels expats porten els fills a una escola internacional, respecte al 19% que trien el sistema públic català. Mashaka, de BCN-Life, explica per què: "De vegades el que busquen és que els fills tinguin el mínim canvi o xoc possible i si tenen clar que l'estada a Barcelona és temporal, i que els nens aniran a la universitat als seus països d'origen, busquen escoles internacionals on se'ls mantingui el currículum escolar".
A l’expat, un dia li van explicar que a Espanya —no sap què és Catalunya— cada dia es fa la siesta:
"Em fascina com de seriosament us preneu aquí el descans", admet l'Erin amb admiració. Que tot tanqui el diumenge o que a l'agost la capital quedi deserta són aspectes que els fascinen i els incomoden alhora. "En molts països es viu per treballar i aquí, en canvi, treballeu per viure", coincideix la Lia Mashaka, que afegeix: "El ritme de tot plegat és diferent, per bé i per mal, però aquí les persones no es defineixen per la feina, sinó per com són".
No podia faltar el clixé de viure per treballar o treballar per viure.
No em voldria allargar gaire més en aquesta anàlisi sociològica d’estar per casa sobre els expats, però és preocupant a quina velocitat està canviant la fisonomia de la ciutat, sobretot de les parts més cèntriques o de barris de moda com Gràcia i el Poblenou. A l’Eixample i a Ciutat Vella ja pràcticament no queden comerços de tota la vida, només bars de brunch per a guiris, cafeteries d’autor i coworkings que la seva decoració homogènia acaba convertint en no-llocs.
Per trobar cuina tradicional cal fugir del centre i mirar als marges potser. Gràcies a l’Anna per enviar-me aquesta fantasia de recepta recuperada pel Grup d’Estudis Espluguins. Préssecs farcits de carn picada i cansalada?! Espero poder tastar aquesta delícia a la festa major de l’any vinent.
Vosaltres també heu vist el titular alarmant de La Vanguardia: Los jóvenes pierden confianza en la democracia. El 42% de los menores de 36 años en todo el mundo creen que el mejor régimen político es una dictadura militar. Bé, doncs calma, no ens esverem. Les coses són una mica més complexes, i com sempre cal recórrer a la saviesa de Proyecto UNA, que en aquest fil explicaven, a poc a poc i amb bona lletra, els perills del que anomenen pànic moral. És el morbo fatxa, titulars distòpics i generalistes: els nois joves són masclistes, el jovent no creu en la democràcia, etc. Genera atenció i segurament dona molts clics. Però cal analitzar d’on sorgeix tot això, quines són les causes contextuals:
És Bàsic és l’acabada de presentar plataforma juvenil en defensa de la RBU, la renda bàsica universal. Tenen un parell de recursos molt xulos per parlar i reflexionar sobre la RBU. Per una banda, una guia per com defensar-la a la taula de casa, i s’han currat un recull d’activitats per a associacions de lleure. Si encara fos cap al cau, ho faria servir sens dubte.
Sabíeu que Toxic de Britney Spears conté un sample d’una cançó en hindú d’una pel·lícula de Bollywood de 1981?
Val la pena tafanejar la resta de vídeos de la col·lecció perquè explica de manera molt visual com funciona això dels samples.
Alguns enllaços dispersos
The city of imminent doom: why the coolest, edgiest TV shows and books are set in Naples the guardian. Em ve molt de gust anar a Nàpols i tot és gràcies a l’Elena Ferrante, els llibres i la sèrie.
Generative AI exists because of the transformer financial times. Un article interactiu que explica com la intel·ligència artificial processa textos per aprendre a escriure.
L’últim sospir
Cuina la recepta, comparteix, difon, copia, posa-li m’agrada.
sempre vostre, marcel