#36 sopa de ceba
els febles s'enfonsen, són massacrats i esborrats de la història
La cuina catalana sempre comença amb ceba. Això, a part de ser una veritat, és la onzena dita del llibre de 100 refranys de la cuina catalana de Jaume Fàbrega.
La recepta
Ingredients
unes cebes, jo n’hi he posat quatre, penseu que sempre es redueixen molt.
brou, he de confessar que és aneto, que amb aquesta calor no venia de gust posar-me a fer un brou
mantega
llesques de pa
formatge ratllat, si ho voleu gratinar
Elaboració
Tallem les cebes en juliana.
Les sofregim amb mantega si voleu donar-li un toc més afrancesat o amb oli.
No volem que se'ns caramelitzi, per tant, quan ja s'hagi estovat la ceba ho mullem amb brou, o aigua també si no en teniu de brou.
Ho deixem coure fins a 30 minuts, salpebrem i afegim les llesques de pa.
Si us ve de gust, es pot posar formatge ratllat i gratinar al forn.
Les sobres
Et diran que és un conflicte complex, que hi ha moltes variables, que s'ha d'entendre com hem arribat fins aquí, que cal contextualitzar la profunditat històrica de la disputa, que no es tracta ni de bons ni de dolents, que hi ha matisos. Però, la qüestió és molt senzilla ara mateix, es tracta d'un estat colonial intentant aniquilar tot un poble.
No és una guerra, és un genocidi. No és una guerra quan es tracta de tota la força d’un estat, amb els mitjans militars més sofisticats, amb el suport armamentístic de tot Occident, contra un poble que viu emmurallat en 360 km², en un bloqueig territorial des de 2007, en condicions similars a un camp de refugiats. No és una guerra, és una neteja ètnica. I aquesta situació ni és complexa, ni té variables que s’han de considerar per entendre’n els matisos, ni cal saber-ne d’història per tenir clar que Israel vol acabar amb tota la població civil de Palestina.
Israel assessina Europa patrocina. Fa temps que Europa ha perdut qualsevol noció d'humanitat i de compassió. Igualment, a mi em deixa glaçat veure com el països europeus en bloc mostren el seu suport a Israel, em fa mal el cor, no ho aguanto. Together. Una foto per a la infàmia. Israel se sent impune, sap que té el beneplàcit d’Occident, sap que no hi haurà sancions, sap que pot fer el que vol. El govern espanyol en funcions i la Generalitat, segueixen la mateixa línia que la resta de membres de la Unió. Peregonés i ERC brillen per la seva equidistància. Ara que està en joc la investidura de Pedro Sánchez, hi haurà algun partit d'esquerres que s'atreveixi a posar com un condició al seu suport una condemna als actes de guerra d’Israel. De què serveix estar a les institucions si en els moments quan més pressió caldria fer només fas que doblegar-te davant del poder? I on som ils que hauríem de ser als carrers? Vam sortir milers de persones el 2003 per mostrar el rebuig a la guerra d’Iraq (tenia 6 anys però allà hi érem), és el moment de respondre amb la mateixa contundència.
No en el meu nom. Justin Bieber és idiota. Ha comparit aquesta foto on hi diu “praying for Israel” amb tot d’edificis en runa que en realitat són de Gaza. Els hi importa tan poc. És l’absurd. És l'horror, és l'horror. La banalitat del mal. Com donar-se de baixa de la humanitat?
Com titularien els mitjans actuals la guerra contra l’Alemania nazi.
Comiat dels treballadors de l’Ajuntament de Gaza als companys de Barcelona abans de l’atac israelià
Avui el butlletí acaba aquí, no tenia ganes de compartir altres coses, estigueu atentis per més convocatòries.
sempre vostre,
marcel