La ciutat ja s’està preparant per a Nadal, Albiol juga al joc de veure qui té l’arbre de Nadal més gros, els supermercats fa temps que han omplert els prestatges de polvorons, torrons i bombons, però eh, calma, que encara no és Nadal!
Abans ve la millor festivitat, la festivitat hipster diria jo. I és que a mi m’agrada molt la castanyada. Dir que Sant Jordi és la millor tradició, d’acord, és massa fàcil, a qui no li agrada Sant Jordi, és romàntic, és cultureta, és floral. Nadal? És la tradició familiar passat pel filtre del turbocapitalisme tardà. Sant Joan i Cap d’Any, són l’obligació de tenir plans.
En canvi, la castanyada és el concert d’un dijous a la 2 d’Apolo. És informal, és contracultural gairebé, és David (Castanyada) contra Goliat (Halloween) i a tots ens agrada anar amb l’equip petit amb menys possibilitats de guanyar. I crec que cal envigorir les menges tradicionals d’aquestes dates, perquè tot són coses bones. Els panellets, les castanyes, els moniatos i regar-ho tot amb vi dolç, sigui mistela o moscatell, jo ja soc feliç.
La recepta
Ingredients
250 g ametlla molta
175 g de sucre
farina
pinyons del país, són més cars, però són més bons
ametlla trencada
ous
patata
Elaboració
La massa s’ha de deixar reposar mínim una nit a la nevera, per tant, planifiqueu.
Per fer la massa: barregem una patata petita amb un rovell d’ou i el sucre.
Afegim l’ametlla molta en tres tongades. Anem barrejant i al final haurem de pastar amb les mans fins que ens quedi una bola. Ho tapem i ho guardem a la nevera.
Per fer els panellets: fem boles pels de pinyons i bastons pels d’ametlla trencada. Els anem posant en una safata i els pintem amb ou perquè quedin brillants.
Enfornem 10 minuts a 200°.
Les sobres
No hi érem quan tot es va crear i ara ens necessites!
Aquesta és la bio, la descripció del perfil, de l’Instagram d'EVA. Què és EVA? Us ho explico perquè fins fa uns dies jo tampoc ho sabia. EVA, bàsicament, és el nou 3XL, és a dir, la plataforma de continguts juvenils de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). I potser no ho sabíeu perquè ja no mireu TV3, i perquè la Corpo no ha fet cap campanya per anunciar-ho. Ha apostat per una estratègia de llançament discreta. No hi ha hagut anuncis a la tele, ni a Catalunya Ràdio, ni a les xarxes pròpies de la Corpo. En comptes d’això, han anat fitxant influenciadors i youtubers catalans, alguns que només feien continguts en castellà fins ara, i han començat a penjar vídeos des de l’estiu sota el perfil de @someva a Tiktok, Instagram, Twitch i Youtube. Veureu que la pàgina web és molt senzilla i només el text de Copyright a baix de tot de la pàgina delata que es tracta de la Corpo.
La primera part de la frase té molta veritat. La Corpo ha anat molt tard en la creació d'una plataforma digital sota demanda, el 3alacarta té els dies comptats perquè a principis de 2024 s'estrenarà aquesta plataforma nova. Tothom sap que el jovent no mira gaire la televisió, que consumeix contingut a xarxes on hi ha una clara predominança de creadors en castellà. Hi havia una orfenesa de continguts en català destinats a gent jove. També sabem que ser exitós en català en el món audiovisual a Catalunya és molt difícil si no passes per l'adreçador de TV3. Però «quan tot es va crear», és a dir, quan van començar a aparèixer els streamers, els youtubers, els influenciadors, TV3 no era enlloc, no va saber reaccionar. Per això em sembla intel·ligent l’estratègia que han seguit. Si EVA s’hagués llançat amb una gran campanya, no hauria aconseguit apropar la gent jove, perquè no seria un contingut llaminer, s’hagués associat directament amb una cosa que no va amb ells.
Després d’aquesta aposta caldrà veure si la segona part de la frase, «ara ens necessites» acaba sent veritat o no. D'entrada jo crec que està funcionant. Els primers continguts amb els quals he interaccionat, el videopodcast La turra, amb l'Alba Riera i l'Andrea Gumes, no tenia ni idea que hi havia la corpo darrere. El programa està fet per La Manchester la productora del Ricard Ustrell que fa El matí de Catalunya Ràdio i El Col·lapse, entre d’altres. He de dir que els dos capítols de La Turra em van agradar. És una mica el punt de trobada de Ràdio Primavera Sound i TV3, amb els sospitosos habituals —en els dos primers capítols ja hem vist The Tyets, Marc Sarrats o la Kerrature. I encara que hi hagi la corpo darrere, hi ha hagut mofa amb programes de la graella de TV3 i la Charlie Pee explicant com va patir la bretxa salarial a Catalunya Ràdio, no ho diu, però tot sembla que Joel Díaz cobrava bastant més que ella. Jo ja tinc ganes d’escoltar la següent entrega, no sé si ho necessito encara, però almenys aquesta part d’EVA m’està convencent.
PD: la sintonia de La Turra és bastant molongui:
La turra del somni català el nacional
Els videojocs s’estan convertint en un outlet més que fa servir el capital per vendre els seus productes, convèncer els joves de les virtuts de les grans marques i influenciar el discurs. La petroliera Shell va crear un mapa de Fortnite amb una gasolinera com un dels punts estratègics, per seduir els joves en l’ús de combustibles fòssils. Remington, una empresa d’armes estatunidenca, va arribar a un acord amb Call of Duty, per explotar una franja de mercat que se’ls estava escapant del màrqueting: els infants.
Per sort, les iniciatives no van tenir gaire èxit. I podem veure l’altra cara de la moneda. A Roblox, per dir-ho molt simplement, un videojoc que permet crear mons virtuals, adolescents es van organitzar per convocar una manifestació virtual en defensa de Palestina. Increïble. Podeu veure el vídeo aquí.
Basamenta de la traductora de Harry Potter al català, Laura Escorihuela.
Una llibreria especialitzada en llibres de cuina que cada setmana agafa una recepta d’algun llibre i converteix l’espai en un restaurant:
Alguns enllaços dispersos:
L’últim sospir
gràcies per llegir el butlletí.
difon, copia, posa-li m’agrada, cuina la recepta
bona castanyada,
marcel
Em sembla que això de David contra Goliat ho has escrit al revés.