Bon diumenge estimadis lectoris,
Tinc el cor molt ple després del sopar de celebració del 1r aniversari del butlletí d’ahir a la nit. Va ser fantàstic poder cuinar per tothom que vau venir. Va ser una estona molt bonica i familiar, vam parlar del butlletí, de com havia sorgit, del pla quinquennal i de moltes altres coses. Fa goig saber que llegir OSP ja forma part de la vostra rutina setmanal, ho rebo com una motivació per continuar escrivint. Aprofito per donar la benvinguda a la gent que fa poc que s’ha sumat al carro. Al 2n aniversari haurem de fer alguna cosa més grossa i que cuini algú altre hehe!
La meva família super basada em va regalar literalment oli, sal i pebre. Em sento molt estimat després de rebre una garrafa de dos litres d’oli d’oliva verge extra en els temps que corren.
La recepta
Aquesta recepta no és del corpus, però és una recepta que m’agrada molt, m’ha obsessionat bastant els últims mesos i vaig fer ahir pel sopar.
Ingredients
Per l’hummus:
400 g de cigrons
suc de llimona
1 gra d’all
comí
tahina
sèsam
oli d’oliva i sal
400 g de carn de xai picada
pasta harissa
julivert i menta
magrana
Elaboració
En un recipient posem tots els ingredients per fer l’hummus i ho triturem fins que quedi una textura així xula d’hummus. Si no acaba d’emulsionar podem afegir una mica d’aigua.
En una paella molt calenta posem la carn picada de xai. La carn ha de quedar molt feta, volem que tingui un toc cruixent. Quan estigui feta apaguem el foc i posem pasta harissa en funció de com ens agradi el picant.
Piquem el julivert i la menta.
Emplatem: posem l’hummus en un plat, a sobre la carn de xai, la menta i el julivert i les llavors de magrana.
Les sobres
Quan va sortir la cançó Jenifer dels Catarres tenia catorze anys i recordo que de seguida va agafar volada en el meu grup d'amics, ens semblava fresca, divertida. En una d'aquelles escenes que sense saber ben bé per què se’ns queden al cap, tinc gravat baixar les escales de casa meva amb uns amiguis que havien vingut a passar la tarda a casa i cantar a ple pulmó oh jenifer, em tunejaré el cotxe per tu...
Potser érem molt ingenus i no vam prestar tota l'atenció que calia a un vers que diu molt sobre la consciència política del grup, «Jo que voto Convergència i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol». En tot cas, la cançó va tenir un èxit espaterrant i va propulsar la carrera musical del grup. I no m’estranya que ho petés tant, la fórmula d’agafar un llistat dels elements més identificatius d’una nació que s’aferra a la seva identitat els va funcionar. Una cosa que jo desconeixia i que he descobert arran d’un tuit d’Arnau Tordera i de regirar l’hemeroteca, és que els dos cantants dels Catarres, abans tenien un grup anomenat Hotel La Paz, amb una cançó titulada Nazionalismos. Escrit així amb zeta ja us podeu imaginar de què anava la cosa, una crítica als nacionalismes, per tant, no deixa de ser graciós que es fessin famosos uns anys després arran d’una cançó en la qual feien una oda a la nació catalana.
I us preguntareu, per què parlar dels Catarres en ple 2023? Quina rellevància tenen? Doncs bé, Jenifer torna a estar d’actualitat, potser ja ho heu vist, aquesta setmana els Catarres han tornat a llançar la cançó amb la col·laboració dels Figa Flawas i amb una lletra actualitzada.
Encara voten Convergència, o els succedanis d’avui, però ja no surt la pugna Serrat-Llach, en canvi, parlen de defensar les urnes l’u d’octubre contra els piolines, i de tirar barres amb el flow de Pompeu Fabra (?). També hi ha un canvi de referents mediàtics dels Matins del Cuní i el Mohamed Jordi de la Competència als oients radicals de la Sotana que cremen Urquinaona i Laietana i alhora escolten la Rosalia. I potser l’única part salvable i comprensible de tornar a cantar Jenifer dotze anys després és per tornar-li el bistec a l’Alizzz, nascut a Castefa, que com bé recordeu a Que pasa nen s’erigia en la Jenifer xula que vacil·lava els Catarres. Doncs bé, d’alguna manera intenten tornar-li el cop i canten: «Jo no guanyo Grammys perquè canto en català, no em vacil·lis amb elits culturals!»
Alizzz després de fer aquesta cançó on venia a dir que aquí a Catalunya ningú no li feia cas, que Enderrock l’ignorava i que ell no formava part de les elits culturals, va fer una gira per tots els mitjans televisius i radiofònics del país i va tocar a tots els festivals. A mi això em sembla formar part de l’elit cultural, però bé.
Digresso. Qui escoltava els Catarres avui dia? Han tornat a fer tota la cançó simplement per retornar el punyal a l’Alizzz? Anaven curts de diners? Crec que associar-se amb un dels grups amb més presència en el panorama musical català actual, els Figa Flawas, és una estratègia per intentar aconseguir que es torni a parlar d’ellis. En el món de la música, o et reinventes o mors, o treus noves cançons de tant en tant o ràpidament caus en l’oblit —fa la sensació que la Mushka treu un tema cada setmana. I si els Catarres tenien una arma que ningú no oblidava, sens dubte era Jenifer, i durant un dia es va tornar a parlar de la seva cançó més coneguda. Però tot plegat té una pàtina del mem How do you do, fellow kids, (he hagut de mirar l’edat dels integrants del grup i tenen quaranta anys) els Catarres intentant molt fortament tornar a molar, al costat dels Figa Flawas. Amb uns referents actualitzats, però molt viciats, la romanitització de la batalla d’Urquinaona i el procés. Per fer una cançó que confronti dues figures arquetípiques i enfrontar dos mons, crec que Sexenni se’n surt molt millor a Sarrià Boy:
Neix pantube.tv. Molta gent que fa coses molt xules a internet s’ha ajuntat per crear una plataforma per combatre l’hegemonia mediàtica, la presència dels discursos d’odi a les xarxes i generar un espai per traçar estratègies conjuntes. Feu-li un cop d’ull, és una proposta molt necessària perquè internet és un espai que també hem de guanyar.
Parlant d’internet, Fembloc ha editat aquest Kit d’autodefensa digital feminista ràpida per oferir respostes, eines i recursos per a combatre les violències digitals des de la perspectiva feminista i l’apoderament digital. Feu cas a la regla cara/cul.
Un bon vídeo de la xavalada i el muntatge dels túnels sota l’hospital d’Al-Shifa.
Potatoes braves. No em crec que unis guiris hagin tiktokeritzat, posar de moda un lloc a través de tiktok, el Bo de B. A veure, que és el Bo de B, tampoc és el bar més de culte i espectacular de la ciutat, però és una cosa que està començant a passar; per això:
Un saludo a l’Alba que des d’Itàlia m’envia aquestes fotos de la recepta de crema de sant josep. Sempre fa ilu quan m’escriviu per dir-me que heu fet alguna recepta del butlletí :)
Alguns enllaços:
Los jóvenes ya no creen en el trabajo: "La vida no puede ser esta estafa piramidal" el confidencial
Fil sobre com pronunciar alguns noms àrabs andreu gonzález
L’últim sospir
gràcies per llegir, copia, difon, comparteix, posa-li m’agrada, cuina la recepta,
sempre vostre,
marcel <3
Deliciosos tots els plats!! :) molt top el teu sopar
Moltes gràcies pel sopar! Estava tot boníssim <3