Avui he fet un esport extrem: fer un arròs per una valenciana. Sembla que ho hem salvat prou.
La recepta
Ingredients
3 tires de cansalada viada a trossos
3 costelles de porc a trossos
4 botifarrons
150 g de cigrons
1 patata
1 tomàquet a rodanxes
4 cullerades de tomàquet triturat
1 cabeça d’alls
arròs
brou
Elaboració
Salpebrem la cansalada i la costella de porc i la sofregim en una cassola. Reservem.
Sofregim el tomàquet triturat amb pebre vermell dolç.
Afegim la patata a rodanxes i barregem.
Incorporem l’arròs, els cigrons i la carn.
Tot seguit afegim el brou que haurem escalfat i distribuïm els botifarrons, les rodanxes de tomàquet i la cabeça d’alls al mig.
Enfornem durant 20 minuts a 210 graus.
Ho traiem del forn i deixem reposar 5 minuts amb un drap tapat.
Les sobres
No sé si heu seguit gaire el cas de Carmen Merina, aka @rayomcqueer_, la cambrera que es va fer viral a les xarxes en un vídeo on explicava com li era igual deixar passar la gent al lavabo encara que no hagués consumit, reposar gratis el cafè d’algú si li havia caigut o segellar de més la targeta de fidelització, entre altres mostres de solidaritat i mentalitat que-no-heretaràs-l’empresa. Ràpidament es va convertir en una heroïna de la classe obrera, en un mite del precariat. Fa uns dies l’empresa on treballava la va acomiadar arran de la notorietat dels vídeos i li va plantar davant un dossier amb totes les suposades incidències que havia comès en favor dels clients. Això ho explicava en un altre vídeo. No es va tardar gaire a filtrar el nom de l’empresa en qüestió, Bombón Boss, una franquícia de cafeteries. Lògicament, tots els fans de rayomcqueer_ van entrar a les ressenyes de Google i li van posar molt mala puntuació fins a abaixar-la a 3,7 estrelles.
La van acomiadar, però no s’ha quedat sense feina. Ja la podeu trobar entre el porftoli d’influenciadoris que gestiona l’agència de representació Boulevard 22 (Agencia de representación de gente chulísima Madrid - Barcelona —xd). Suposo que a la mínima que et fas viral a xarxes de cop comencen a contactar-te marques i agències com bolets, que volen col·laborar amb tu perquè estàs a l’ordre del dia. Per tant, lluny de convertir-se en la messies del sector de la restauració acabarà sent un producte de generació de continguts més i entrarà en la roda de pòdcasts i campanyes de publicitat espanyols. De ser explotada a comptes d’altri a ser explotada a compte propi. Tot això ho explica molt millor que jo Anxo F. Couceiro:
Es natural: Carmen barra Rayo no tiene la obligación de ser un referente del movimiento antitrabajo. Y nadie puede reprocharle estar contenta (como seguramente estará) al cambiar el despacho de cafés por ese futuro brillante que tan fácil nos resulta a todos imaginar: de charla con Samantha Hudson en una tertulia de Playz sobre el lenguaje inclusivo, compartiendo anécdotas de los peores clientes que tuvo de camarera con Inés Hernand y Nerea Pérez de las Heras en Saldremos mejores, alguna alfombra roja, alguna promo con Prime Video, quizás un podcast en Podimo (o elDiario.es, por qué no). Una proyección meteórica que, eso sí, se siente más como un ascenso en la cadena alimentaria turbocapitalista que como una ruptura de cadenas. De un trabajo malo a otro menos malo (aunque esplendente); de ser explotada a ser autoexplotada.
Val la pena llegir-se l’article sencer i pensar en com és molt fàcil denunciar una situació d’explotació i precarietat laboral de manera individual a xarxes i treure’n un rèdit immediat; en canvi, és molt més difícil organitzar aquest descontentament amb la feina i aconseguir victòries col·lectives. D'aquí a un any segurament ningú no recordarà qui és Carmen Merina. Tanmateix, haver-se organitzat, haver muntat un col·lectiu de treballadoris de Bombón Boss en lluita que hagués buscat solucions per al conjunt d’empleats de la cadena de cafeteries hauria estat molt més memorable. Starbucks Workers United és un bon exemple que els podria haver guiat els passos.
Dutch Cycling Lifestyle, converteix el carrer on vius en un carrer pacificat dels Països Baixos. És intel·ligència artificial i fa uns renders una mica regunlinxi, però és divertit imaginar-se un altre urbanisme possible.
Molt comentat el nou espai de pregària multireligiós de l’aeroport de Bristol:
Avui simplement captures de tuits que m’han fet gràcia aquesta setmana, no sempre es pot fer un butlletí brillant.
Seguiu-me a tuiter a vegades penjo mems, instagram sobretot penjo menjar, o goodreads per veure si aconsegueixo completar el meu reading challenge, estic al 83 %
sempre vostre
marcel