#5 farcellets de col
Spotify Wrapped, llei del "només sí és sí", i més cosetes
La recepta
He gaudit fent aquesta recepta, té una mica de tot, escaldar, sofregir, fregir, fer una picada. Sempre que faig una picada em sento molt reconnectat amb la nostra terra, no sé, em sembla una cosa que em transporta amb els meus ancestres, com molt arrelada, sabeu?
Ingredients
col (he fet servir deu fulles)
400 g de carn de porc i de vedella picada (meitat i meitat)
un grapat de panses
un grapat de pinyons
una mica de molla de pa remullada amb llet
farina
vi
Sofregit: dues cebes, mig pebrot, 1 culleradeta de concentrat de tomàquet
Per la picada: dos grans d’all, un grapat d’ametlles i dues galetes maria
Elaboració
Si voleu podeu fer un sofregit de ceba, pebrot i tomàquet per acompanyar els farcellets, ho recomano, boníssim. Trinxem la ceba i el pebrot i ho incorporem a una paella amb un bon raig d’oli, seguidament el tomàquet, i ho deixem a foc mitjà mentre fem la resta de passos, anem remenant de tant en tant.
Netegem bé les fulles de la col i en tallem els nervis centrals, la part gruixuda.
Escaldem la col, és a dir, deixar-la en aigua bullent 1 minut, la refredem amb aigua i les eixuguem amb un tovalló.
En un recipient fem el farcit, barregem la carn picada, les panses, els pinyons i la molla de pa que hem remullat amb una mica de llet; salpebrem.
Posem una mica de farcit en forma de croqueta al centre de cada fulla i pleguem les fulles perquè ens quedi un farcellet.
Els enfarinem i els fregim fins que quedin rossos.
Els incorporem a la paella on estàvem fent el sofregit, i hi posem vi ranci o vi blanc també va bé, i deixem reduir.
Afegim la picada, cobrim amb aigua i deixem coure a foc lent una mitja hora.
Les sobres
Som-hi amb un recull de coses que m’han semblat interessants aquesta setmana.
Estic llegint un llibre sobre la història dels Mèdici, The Rise and Fall of the House of Medici, de l’historiador Christopher Hibbert, i en un moment explica què menjaven els comerciants de Florència a l’època. Quan ho llegia la boca se’m feia aigua, quin tiberi:
Pot ser que cada any Spotify faci el Wrapped més d’hora? Queda tot el mes de desembre al davant, però ja tenim el resum musical anual. Joan Burdeus en parlava i ho definia d’aquesta manera:
és el ritual postmodern perfecte perquè és col·lectiu i individual alhora, que s’infon amb la transcendència romàntica de la música, però l’empaqueta com un producte de mercat ideal per fer créixer empreses i marques personals en aquesta nostra i descarnada economia de l’atenció.
Les meves xarxes han anat plenes de persones compartint les històries preparades de Spotify amb les cançons i artistes més escoltats. A part d'aquestes dades, també es generava una sèrie de perfils segons el comportament que tens a la plataforma. A mi m’ha definit amb el de The Adventurer (?), per una suposada vocació a descobrir joies en brut i propostes allunyades del mainstream —entre els meus grups més escoltats hi ha Bad Bunny, Da Souza i Rosalía, ja em diràs tu.
Aquesta setmana potser heu sentit a dir que s’han reduït les primeres condemnes a violadors en aplicació de la nova llei del “només sí és sí”. D’entrada això ha generat perplexitat. Us ho intento explicar resumidament, amb tota la voluntat de convertir aquest butlletí en una eina de servei públic.
La primera gran diferència és la unificació dels delictes d’abús i d’agressió, per crear un únic delicte, el d’agressió. Això d’entrada sembla que sigui bo, ens remet als càntics de “no és abús, és violació”. Com que la llei posa l’accent en el consentiment, qualsevol conducta no consentida es considera agressió, i s’imposen diferents agreujants en funció del tipus de violència exercida. Això ha ampliat els delictes que es consideren agressió i, alhora, s’ha revisat la forquilla d’anys de presó per certes condemnes. S’ha disminuït els anys de condemna mínima, per exemple, en els casos de violació amb agreujants abans eren d’entre dotze i quinze anys, i ara d’entre set i quinze.
Aleshores, com que sempre s’ha d’aplicar la llei més favorable als presos, l’ampliació de la forquilla per baix ha propiciat la rebaixa de penes d’alguns casos. La ministra Irene Montero ho atribueix a una interpretació masclista de la llei per part dels jutges, cosa que no ens hauria de sorprendre, la justícia és patriarcal.
M’ha agradat aquest article de l’Anna Punsoda, «És un nen» o la misèria emocional dels homes.
Explica bell hooks a La voluntat de canviar que desconnectar els nens mascles de les seves emocions és el gran ritual per introduir-los a l’edat adulta. En algun moment comprenen que l’única emoció a la qual tenen dret és la ira. A partir d’aleshores confondran la veritat i la força. Sentir-se bé i sentir-se triomfals. Expressar i matxucar.
Això dels xinesos protestant ensenyant fulls en blanc, sí, per esquivar la censura i la repressió, però també m’ha semblat una manera molt passiva-agressiva de protestar, no?
Aquesta pàgina web m’ha semblat molt enginyosa. Et diu quina hora és a partir d’una frase d’un llibre.
Per acabar:
Comparteix, likeja, difon, cuina la recepta. Bona setmana de pont si en feu.
marcel 💖🍁