#6 carquinyolis
Primera recepta dolça, som-hi
La recepta
Bé després de sis receptes potser ja tocava fer una recepta dolça i un veritable clàssic, els carquinyolis. Aquesta setmana recepta col·laborativa feta amb moltis amiguis i amb els consells de la mama també.
Ingredients
150 g d’ametlles crues amb pell, les podeu deixar en remull una estona abans
1 ou i 1 rovell
pell de llimona ratllada
150 g de sucre
250 g de farina
un raig d’aigua
1 cullerada de llevat en pols
unes gotes d’anís (no en teníem, vam posar ratafia)
Elaboració
Fem un cercle amb la farina, i al centre posem la resta d’ingredients: el sucre, el llevat, la pell de la llimona ratllada, les ametlles, l’aigua, l’ou i la ratafia.
carquinyolis sí, lluita també? Primer barregem els ingredients del centre i després anem incorporant la farina de mica en mica fins que ens quedi una massa dura i homogènia.
Fem unes barres allargades amb la massa i les pintem amb el rovell d’ou.
Les posem al forn a 180° durant uns quinze minuts, han de quedar daurades.
Ho traiem del forn i tallem les barres a llesques, abans que no es refredin, i ho tornem a posar un moment de res al forn perquè es torrin.
Les sobres
Aquesta setmana de macro pont, he tingut més vacances que tindré per Nadal, he desconnectat bastant de l’Internet, per tant, vinc amb poques coses a compartir. Això sí, han estat uns dies bonics amb amiguis i família, hem descansat, hem pujat a la neu, hem fet dinars a les 16 h que s’han allargat amb sobretaules entrellaçades amb jocs de taula fins a l’hora de sopar. Hem parlat sobre si es poden fer vacances de la militància o no, de com compaginem la lluita i el descans.
D’alguna manera m'ha passat per alt que Jo Jet i Maria Ribot havien tret un nou àlbum, FEBRER // AGOST. M’ha atrapat aquesta cançó, el corb, aquesta idea de l’amic de guàrdia m’ha semblat sincera i amable, pensar a tenir i ser l’amic de guàrdia d’algú m’ha fet somriure.
Busquem refugi en l’abraçada, l’amic de guàrdia
i la sort canviant
Espero aquesta notícia amb anhel cada desembre, encara que siguin dos segons, comença el principi del final.
Segur que heu vist aquest vídeo molt viral sobre les celebracions de la població marroquina a Barcelona. De tots els comentaris, això de l’Elisenda Pineda ho secundo molt. Em sembla d’una violència enorme que se’ls assenyali com a forans, és la típica pregunta “d’on ets” que la penya fa quan veu algú que té trets estrangers. Per aprofundir-hi, l’article d’Alaaddine Azzouzi a Vilaweb està molt bé.
Per acabar us deixo amb aquesta postal dels Pirineus d’una excursioneta feta aquests dies.
Gràcies per llegir-me, comparteix, difon, likeja, comenta, cuina la recepta.
marcel 🧢🤹♂️
Per fi una de doolceta! :')