La recepta
Aquesta recepta l’he tret del llibre de la Maria Nicolau Cuina o barbàrie. La trobareu dins d’un dels capítols amb els quals més vaig aprendre, el que us explica com perdre la por de comprar peix. La Maria és una gran defensora del fer-s’ho un mateix, per això recomana exigeix que no demaneu que us netegin el peix, sino de fer-ho vosaltres a casa. Perquè en aquest plat, necessitarem totes les parts del verat. Ara ja puc dir que sé com desbudellar un peix.
Ingredients
un parell de verats
160 g de fideus cabell d’àngel
mig pebrot vermell
un all
Elaboració
Obrim el peix amb un tall des de l’anus fins al cap. Amb les mans en traiem el fetge i la melsa i ho reservem. Tallem el cap i retirem les brànquies que són amargants.
Posem el peix amb la panxa oberta mirant cap a nosaltres, i fem lliscar la fulla del ganivet ben a prop de l’espina per tallar el filet, com si obríssim una barra de pa. Fem el mateix de l’altre costat. Podeu reservar aquests dos filets i fer-los a la planxa per acompanyar.
Posem un bon raig d’oli en una cassola, afegim el cap i l’espina del verat fins que es torri. En aquest moment, aboquem un got de vi ranci i esperem que s’evapori. Cobrim amb aigua i deixem que es vagi fent el fumet mentre fem els fideus.
En una paella amb oli torrem els fideus fins que agafin color i els enretirem.
Fem un sofregit amb el pebrot vermell, un all i la melsa i fetge del verat.
Quan estigui fet, incorporem els fideus i cobrim amb el fumet colat.
Els fideus estaran fets en un moment de tant fins que són.
Les sobres
Fraternitat FC
Jo ho hauria denunciat? Hauria alçat la veu i l’hauria exposat? Si sabés que un amic meu, un conegut, hi estava participant m’hi hauria encarat? Per què la primera reacció és posar-nos a la defensiva? Per què només he vist dones a les meves xarxes compartint publicacions i reflexions sobre el cas? De quina manera ens interpel·la, als homes?
He vist gent al·legant que no volia dir res per no erigir-se en aliat, una etiqueta que ja és una mofa, de tants homes que l’han fet servir per lligar o per anar d’una cosa quan en realitat en són una altra.
Jo sempre he cregut que la tasca més important que podem fer els homes per avançar en la lluita feminista és acabar amb la fraternitat entre homes. En l’encobriment dels agressors. Ha de ser responsabilitat nostra tallar de soca-rel comentaris, actituds, creences masclistes que propaguem entre nosaltres. No podem esperar que ens vinguin les nostres amigues, que ho han estat fent durant anys, i ens assenyalin coses que no estem fent bé. Hem de responsabilitzar-nos dels nostres amics agressors. La qüestió no és debatre si tots els homes som violadors en potència i cridar als quatre vents que nosaltres no som així, que nosaltres no ho faríem. La nostra socialització com a homes se sustenta en saber-nos impunes, en saber que tenim la possibilitat d’abusar i que les conseqüències seran mínimes. O fins i tot de no considerar certes conductes afectivosexuals o relacionals com abusives o violentes. Hi ha tota una sèrie de mecanismes, com els silencis o el compromís entre mascles que reforcen aquesta sensació. Davant d’un sistema dissenyat per encobrir-nos, hem d’alçar la veu a taules de bar, vestidors de camps de futbol, centres de treball, en els nostres entorns masculinitzats i no tenir por de denunciar conductes masclistes.
Un parell d’articles per aprofundir en el tema:
La camaraderia cruel la directa
Intermezzo
Ils lectoris més fidels del butlletí ja sabreu que aquí som sallyroonistes fins a la mort i que estic pujadíssim al tren del hype que ha generat Intermezzo. Ens agrada Rooney perquè no té por de denunciar el genocidi de Gaza, pel color blau, perquè en les coses cícliques hi ha la comoditat, perquè hi ha una contradicció entre la crítica social dels seus llibres i ser un fenomen de masses, insisteixo en el blau i potser perquè ens agrada trobar-nos amb una certa familiaritat en les seves històries.
Misreading Ulysses the paris review (una passada d’article de Rooney sobre la novel·la moderna i Ulysses de James Joyce)
Dos milions i mig de futurs
El Sindicat de manters va fer un fil de tuiter denunciant totes les traves per apuntar-se a cursos de català del CNPL. Quan més de dos milions de persones volen aprendre català, és una vergonya els pocs recursos que hi posa la Generalitat. Però ja sabem que no ens podem refiar de l’Estat i com tants cops ha passat en aquest país, només serà la gent organitzada que ens salvarà els mots. Arreu dels Països Catalans iniciatives populars malden per tirar endavant cursos de conversa i de preparació d’exàmens de títols oficials. I és que al final la llengua només és una excusa per compartir la vida amb les persones que emprenen el difícil camí de deixar casa seva i venir a viure aquí, com molt bé es resumeix en aquesta piulada:
Tota política lingüística que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Alguns enllaços dispersos
Contarlo para que a más gente le parezca que tiene sentido redes nuestras
Una bona comunitat de reddit
Sempre és divertit veure com prenen el pèl a polítics feixistes
Pàgines webs curioses per on perdre’s
Noms drags en català
Un bon tuit
Carolina Durante ha gravat un p*tu videoclip a mercat nou, glamur
L’últim sospir
gràcies per llegir-me. copia, difon, comparteix, posa-li m’agrada, cuina la recepta
sempre vostre i de la causa,
classificant els eslògans d’una coneguda marca de reparació de vidres d’automòbil
marcel🏺
He fet una pausa de llegir el nou de la Rooney per llegir-te el teu butlletí. Fidel a ambdues coses!