Neveres
un butlletí especial escrit a quatre mans, MIES x OSP
No sé com vaig descobrir el butlletí de la
, però ara és sens dubte un dels correus que entren a la meva safata d'entrada que més m'agrada llegir. Si hagués de definir d'alguna manera a part de tenir un títol que podria ser l’epítet de tota una generació, seria un slow butlletí. Aquí m’agafo a aquesta idea de lentitud en el sentit positiu que han reivindicat els restaurants que fan slow food, o la slow TV, per exemple. Perquè quan llegeixes els butlletins temàtics de la Mariona, es nota que estan fets des de la calma i la serenor, i que ha tingut temps de viure allò de què ens parla, que en coneix les intimitats. I espero que això ho pugueu veure aquí també, en aquest butlletí que hem escrit entre les dues, amb una cosa que a priori té poc glamur: les neveres.
La nevera d'una casa parla. Diu: som cinc germans. Diu: som al Mediterrani, a Catalunya, és estiu i hi ha tomates bones. Diu: no tinc diners, visc sol i venen amics només un cop a la setmana a fer birres. Diu: soc jove o —amb un aspecte semblant— m’he divorciat. Diu: l'àvia ja no hi és i ja no sabem cuinar. Obro les neveres de cases d'altra gent. Tenen olors fortes de ceba o d'estofat, tenen productes que no he vist mai. Algunes —les que em fan més enveja— ampolles de vi per a cada ocasió i un calaix només de formatges. D’altres tenen cremes de verdures de pot, quètxup caducat, salsa de soja i mitja llimona seca. La meva abans era plena de carn de la que no ve dins de plates de plàstic i tenia llard i alls tendres i julivert fresc al prestatge de la porta. Tenia les sobres de paelles i rostits que eren més bons passats els dies. Ara rebusco entre els llibres de cuina receptes per omplir la meva, de nevera, que sempre em sembla mig buida, i intentar trobar la mateixa olor, un gust semblant.
Recordo llegir o veure en algun lloc una notícia que explicava com una noia havia aconseguit fer cabre en un petit pot de vidre tots els residus que havia generat, o tot el que havia llençat, en un any. Ja sabem que el minimalisme és una cosa de rics, qui ho té tot no necessita res. En tot cas, se’m va quedar gravat a la memòria, potser pel titular pescaclics, o per la incredulitat que se’m va despertar en veure la imatge del pot amb quatre embolcalls.
Hi penso sovint en totes les deixalles que genero, en com de ràpidament s’omple el cubell dels plàstics, però el que més mal em fa és quan he de llençar menjar que se m’ha podrit a la nevera o al rebost. No hi ha cosa que em dolgui més que adonar-me que tinc unes verdures que s’han fet malbé al calaix, o un tàper d’algun àpat deliciós oblidat al fons de la lleixa de dalt que no es veu. Així doncs, un dels reptes que em vaig proposar l’any passat era intentar llençar menys menjar, perquè més aliments del que voldria acaben al contenidor de l’orgànic.
Com aconseguir aquest propòsit? Penso que la solució potser seria una nevera d’aquestes amb el vidre transparent, que et permeten veure què hi ha dins sense haver-la d’obrir i llavors se suposa que tens més al cap quins productes tens. Però això no s’acaba d’estilar com un electrodomèstic de la llar, és comú veure-ho a l’hostaleria, però l’ordre de la nevera segurament no està preparat per ser un aparador obert a les mirades indiscretes dels possibles convidats.
Una altra qüestió per la qual acabem llençant menjar és per la manera com cuinem. La Maria Nicolau ho explica molt bé, com que tenim dependència receptarial, és a dir, acostumem a cuinar seguint les instruccions ben acurades d’una recepta, no sabem comprar i acabem acumulant productes que només ens serveixen per a una recepta, n'utilitzem la quantitat indicada i després no sabem què fer-ne amb el que ens sobra. Ho deixem allà a la nevera fins que se'ns floreix. Així, crec que planificar els àpats, fer una llista de la compra sensible i menjar de temporada són maneres d'evitar el malbaratament alimentari.
I en aquest sentit de planificar, què passa amb la nevera abans de marxar de vacances? Hi ha una setmana d'agonia per buidar-la i no deixar res que es pugui fer malbé, en la qual acabes fent combinacions estranyes. A Tiktok diversa gent mostrava una nevera gairebé buida a excepció d'alguna salsa, algun bric, com una manera de demostrar que estava a punt de tornar a casa durant les vacances de Nadal.
En definitiva, tot plegat seria una mica això.
Les sobres
La setmana passada es va fer viral un vídeo d’un pirata iemenita a Tiktok per… com dir-ho, ser guapo bàsicament? Ràpidament, se’l va començar a conèixer amb el sobrenom de Timhouthi Chalamet amb un enginyós joc de paraules barrejant l’organització islamista que està posant en escac el comerç marítim a través del mar roig i el famós actor que s’assembla a Ada Colau. En tot cas, vivim en un món que… vivim en un món en què un pirata iemenita es fa viral a Tiktok per ser guapo i dos dies després ja l’està entrevistant el principal twitcher d’esquerres dels Estats Units, Hasan Piker. Això també és globalització.
Vols venir amb mi a fer la ruta antiturística de la Garriga i anar a visitar llocs tan emblemàtics d’aquesta vila del Vallès Oriental com la font circumcidada, o la rotonda Windows? Enviar.
Tampoc us podeu perdre el carrer de Guifré el Pilós on justament la placa del carrer té una senyera amb cinc barres, o el triangle del reciclatge, l’autèntica joia de la població. Sempre a favor de gent fent coses excèntriques.
A fer la mà l’horòscop, digues-me quina variant del nosaltres fas servir.
Alguns enllaços dispersos:
The tyranny of the algorithm: why every coffee shop looks the same the guardian
Sobre memes y autoría martín rangel
En el universo del meme tal parece que se da por sentado que el autor ha muerto, que el meme es un bien común, que a alguien se le ocurre una plantilla, y que esa misma plantilla es modificada hasta que se agota —tiempo de vida a veces muy reducido— y surge otra. Es la cultura del copiar y pegar, del no crear sino intervenir, re-contextualizar, samplear, alterar, añadir capas de significantes.
L’últim sospir
Inspiració per emplatar qualsevol àpat:
Gràcies per llegir-nos. Copieu, difoneu, poseu-li m’agrada i subscriviu-vos al butlletí de la Mariona 💌
 | A guest post by
|