taronges i mandarines de temporada

dep pantà de sau / visca terra lliure

Feb 02, 2025

l’emma és l’escriptora convidada d’aquest primer diumenge de febrer

a vegades necessitem que algú ens agafi de la mà amb força i ens ajudi a aixecar-nos. és el que ha vingut a fer l’emma amb el meu butlletí. feia temps que la perseguia perquè escrivís alguna cosa i quan menys m’ho esperava m’ha enviat aquest reguitzell divertidíssim de pensaments perquè osp no caigués en l’oblit. l’emma forma part de la diàspora baixllobregatina que ha hagut de venir a barcelona a guanyar-se la vida i així és com ens vam conèixer, a la feina, treballant per a l’escoltisme. m’agrada ser amigui de l’emma perquè és una persona crònicament online igual que jo i gaudim comentant el discurs internetil, és important tenir una persona així a la teva vida. des de fa poc viu al barri més trendi de barcelona, sant antoni, i des que s'hi ha mudat ha començat a penjar fotos de coloms a instagram, suposo que és una clàusula del contracte de lloguer. però com em va dir ella un dia, «si em veus penjant un collage amb un colom i una selfie deixa'm, estic on vull estar» , així que no us preocupeu, imagino que deu ser feliç.

dit això us deixo amb la seva publicació, espero que xaleu fort i moltes gràcies emma <3

La recepta

Ingredients

taronges i mandarines de temporada
uns pares que viuen al baixllobregat
un bol xulíssim comprat a una botiga de sant antoni amb nom afrancesat

Elaboració

primer pas. ser filla única i viure fora de casa, preferiblement a la ciutat i que els teus pares visquin a la perifèria i no esmorzin cada dia tub d'escapament. acompanyar-los sempre a fer una visita pel raval com demanen quan baixen a barcelona perquè els fa sentir coses com si fossin a la polinèsia de port aventura.

segon pas. tenir gairebé 30 i que creguin que la joventut està tan precaritzada que necessites el seu aval per comprar fruita al mercat. és molt important no desmuntar mai aquest argument perquè el transport públic ha tornat a pujar i ara toca aprendre a fer de jimmy jump al metro.

tercer pas. acceptar sempre la fruita o el que sigui, encara que sigui un pare present però bastant més absent del que t'agradaria. ells estaran contents i tu no hauràs de gastar-te molts diners en teràpies de constel·lacions familiars, enganxar-te a la droga de colors que estigui de moda al sónar o convertir-te en una persona que diu «tinc la necessitat de dir-t'ho, aquí està el meu límit».

quart pas. no renegar mai de tenir uns pares que et regalen taronges i mandarines perquè saps que és una putada no tenir uns pares que pensin en tu i et regalin fruita, però que pesada pot arribar a ser una família així perquè les demandes com a filla poden ser altíssimes i et pots arribar a plantejar si és possible tenir una família massa estructurada.

cinquè pas. quan tornis de la visita semiobligatòria el diumenge del baixllo, posar la fruita que té una mica de pinta de la dels espigoladors per fer front al malbaratament alimentari en un bol xulíssim que t'has comprat a una botiga de sant antoni amb nom afrancesat i que probablement amb el que t'ha costat haguessis pogut comprar moltes taronges i mandarines de temporada.

servir fredes.

Les sobres

avui tampoc hi ha butlletí del noi que cuina i escriu coses enginyoses tipus «les sobres» a l'apartat que no escriu sobre sofregir tomàquets. a mi també em sap greu i és per això que he escrit això esperant que tornin les receptes que gairebé mai llegeixo perquè el que m'interessa d'OSP no són els tomàquets sofregits.
pel marcel, el noi que escriu per aquí i va amb bici a tot arreu, el butlletí li serveix per intel·lectualitzar una mica passada l'etapa de runner i rajar des de fora de l'starsystem català encara que aniria de cap sense pensar-ho a someva a parlar sobre herbes aromàtiques que es poden trobar per la ciutadella i llibres de receptes catalanes d'animalets que ja s'han extingit.

podriem dir que soc molt amiga del marcel i alguna vegada m'ha preguntat si volia escriure aquí, com han fet alguna de les seves amigues, però em feia mandra. hi ha moltes coses que em fan mandra i també m'agrada dir que les coses em fan mandra. sabeu?

visc entre l'excusa de la mandra i la possibilitat d'haver sigut capaç de muntar una start-up, com els fifes que els diuen a les seves nòvies que haurien arribat a ser jugadors de primera divisió si no haguessin tingut «aquella lesió» al genoll. jo no vaig tenir cap lesió al genoll, era molt dolenta en matemàtiques i visc prou tranquil·la tirant la culpa a la mandra per no fer front al fet que potser no hauria sigut capaç d'emprendre una puta merda.

no us espanteu, el marcel no té una amiga cryptomonada, però és cert que no milito al barri perquè curro al tercer sector social i podeu imaginar com d'esgotador i drenant i precari és...!! treballar al tercer sector social també em va genial per excusar-me quan explico que no milito al barri. crec que ja ho aneu entenent.

seguir les instruccions dels productes també em fa molta mandra, com les calces menstruals, les tiro directament a la rentadora un cop fetes servir sense esbaldir-les ni res. no planxo roba des d'abans de la pandèmia i faig servir més xampú sec del d'esprai de què el planeta és capaç de sostenir. segurament el pantà de sau està com està perquè em fa mandra rentar-me els cabells quan toca. dep pantà de sau.

ara us enfadareu, però hi ha plantes que veig morir mentre sé que van passant els dies i jo no les estic regant. és horrible admetre que no me n'oblido, simplement em fa mandra regar-les. m'he arribat a plantejar si soc d'esquerres perquè els meus pares em van apuntar de petita al cau i allà vaig anar fent, treballant per la federació i tot, i com la majoria de gent idealitzava terra lliure i portava aritos doncs soc així progre perquè em va fer mandra plantejar-me res.

fa un parell d'anys em vaig quedar soltera perquè ho vam deixar amb el meu ex i vaig estar mesos lligant amb expats que vivien al poblenou, parlaven castellà i eren programadors d'empreses nord-americanes tipus aerolínies i coses així. em va fer tanta mandra tot plegat que vaig tornar amb el meu ex.

la mandra per mi és el meu lloc segur. no lluito contra la meva addicció al mòbil, he acceptat que soc una rata crònicament en línia i això em fa feliç.