#46 tortell de reis
has fet un photodump de 2023?
Per ser el primer tortell de reis que feia va sortir prou bé. La vaig fer grossa amb el massapà, que tampoc havia fet mai, i em va quedar massa líquid, la massa encara no havia pujat prou quan hi vaig posar el massapà i va acabar tot al centre del tortell i no dins. Tampoc tenia cap figura, vaig posar dos cigrons… De tot se n’aprèn, l’any que ve sortirà millor; almenys de gust era bo.
La recepta
Ingredients
PER A LA PRIMERA PART DE LA MASSA
10 g de llevat premsat
35 g d'aigua
75 g de farina.
PER A LA SEGONA PART DE LA MASSA
35 g de sucre
20 g de llard
250 g de farina
2 g de sal
1 ou
Ratlladura de llimona
65 g d'aigua
PER AL MASSAPÀ
150 g de pols d'ametlla
150 g de sucre
Aigua (la necessària).
PER A LA DECORACIÓ
Fruites confitades a voluntat
10 g sucre "bolado" o esponjat
Elaboració
Per fer la primera part de la massa, en un bol desfem el llevat amb l’aigua i incorporem la farina. Pastem per integrar-ho tot, ho tapem i ho deixem reposar en un lloc una mica calent durant uns vint minuts.
Mentrestant fem el massapà. En un bol incorporem el sucre i l’ametlla molta i quan estigui ben barrejat una miqueta d’aigua, res, per aconseguir una massa homogènia. La idea és fer-ne un cilindre allargat, un xurro que posarem al centre de la massa. Dins del massapà hi posem la figura i la fava.
Continuem amb la segona part de la massa. En un bol incorporem en aquest ordre, el sucre, la sal, el llard, la ratlladura de llimona, i l’aigua. Barregem. Tot seguit hi afegim l’ou i pastem. Ara anem a buscar la primera part de la massa i la incorporem. Pastem per unir les dues masses, ha de quedar ben elàstic el tema.
Quan ja ho tinguem, li donem forma de tortell i ho col·loquem a sobre de la safata del forn. Posem el massapà a sobre i l’embolcallem amb la massa. Ho tapem amb un drap i ho tornem a deixar reposar, unes dues hores, en un lloc tebi. Ja veureu com doble de mida.
Batem un ou per pintar el massapà i col·loquem la fruita confitada al gust i el sucre esponjat (sucre de llustre un pèl humit).
Enfornem a 230° durant uns 30 minuts i a gaudir!
Les sobres
No he fet un vídeo recopilatori o photodump de 2023.
Durant les últimes i primeres setmanes de l’any els murs de les xarxes socials s'omplen de publicacions on la gent intenta fer un balanç de com li ha anat l’any. Un recull de fotografies, un vídeo de petits vídeos, un text reflexiu…
Quan veig aquestes publicacions, el que es genera dins meu és una pressió per fer-ho també. Si no comparteixo aquest recull fotogràfic, ha existit el meu 2023? Llavors em disposo a buscar entre la meva galeria del mòbil, a veure quines fotos podrien explicar el meu any. Però ràpidament me’n canso. Penso en què darrere d’aquestes deu fotos que comparteix la gent sempre hi ha una voluntat de fer semblar que han estat escollides aleatòriament, amb la gràcia d’una cosa que vol semblar banal, però que en el fons —com demostra la meva manca de paciència— no ho és gens. Darrere d'aquesta selecció jovial hi ha hores de feina arxivística, de furgar la galeria del mòbil, el registre d’històries d'Instagram, les converses de Whatsapp... I al final, no només es tracta de seleccionar els deu moments, ha de ser captivador, ha de semblar que no t'hi has esforçat gaire, però les fotos sempre tenen l'angle perfecte, la llum indicada, la mesura justa. També és crucial incloure alguna foto borrosa, un colom mort, un primeríssim primer pla d'alguna cosa. Es tracta de ser una mica críptic. Si tuiter va fer que tothom amb un mòbil pogués jugar a ser periodista, tiktok ha fet que tothom pugui ser cineasta o creador de contingut visual, vlogger, etc. Tothom pot proposar convertir-se en el main characther, romantitzar o fer de la vida una pel·lícula.
La segona sensació que m’ha sorgit aquests dies quan em saltava un balanç anual al mur, és pensar que aquesta mena de publicacions són la prova irrefutable que tothom té més temps que jo, ha fet coses més divertides, ha fruït més durant el 2023 i, bàsicament, és més feliç. Però calma, em dic; després d'aquesta primera sensació sempre m'he de recordar que les xarxes són només un aparador, on tothom ensenya allò que l'interessa, en una imatge construïda de si mateixi. Com explica molt bé Eudald Espluga al seu llibre, es tracta de no ser tu mateix; vivim amb una pressió constant a transformar en contingut totes i cadascuna de les coses que fem, tenim l’impuls de convertir qualsevol moment de les nostres vides en un bé de mercat, en un producte que es pugui consumir en un vídeo de Reels.
Alhora també em sorgeix el dubte de fins a quin punt és una cosa que fem per als altres i no per a nosaltres mateixos? En l’acte de compartir aquest balanç anual —i tota la feina que comporta— suposo que també hi ha una part de desig de conservar en deu fotografies o en un vídeo breu com ha estat l'any per aquí un temps poder mirar enrere i recordar si 2023 va ser un bon any o no. Com sabeu, vivim sota l’addicció a la nostàlgia, però acumulem tantes fotos a les galeries del nostre mòbil que d'alguna manera perden valor i el fet de destriar-les i compartir-les és una manera d’emmarcar-les per a la posteritat.
Us vinc a fer una proposta.
Estava tranquil·lament mirant Tiktok i em va sortir aquest vídeo:
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
És un grup d’amiguis de Suècia que a principi d’any s’ajunten per omplir una graella amb propòsits que volen fer durant l’any. Expliquen que s’hi poden incloure tota mena de reptes, des de llegir deu llibres, fins a aconseguir el número d’algú al mercat. Pel que he entès, a mesura que van completant els reptes o propòsits els van ratllant i a final d’any posen en comú qui ha fet més reptes i comparteixen anècdotes sobre com els han completat.
Així doncs, no sé si vosaltres sou gaire de posar-vos propòsits d’any nou, o si defenseu que l’any comença l’1 de setembre i no l’1 de gener… En tot cas, m’ha semblat una idea brillant, i penso copiar-la i compartir-la amb vosaltres, estimadis lectoris. Tanmateix, en un intent de defugir la visió productivista turbocapitalista que ens anima a millorar-nos constantment (more energy, more energy), proposo que pensem en reptes que avancin en la construcció del nou món que portem als nostres cors. Fent clic al botó d’aquí sota podreu accedir a una graella en un document compartit i afegir les vostres propostes, perquè el nou món que volem no es farà sol, l’hem de fer plegats ✊
Substack té un problema amb ils neo-nazis.
La plataforma amb la qual escric i envio el butlletí, Substack, té un problema amb la moderació de continguts i ha decidit no censurar publicacions que difonen idees obertament nazis. Un dels fundadors de la plataforma ha fet un comunicat lamentable per explicar el per què, us en destaco el pitjor paràgraf:
I just want to make it clear that we don’t like Nazis either—we wish no-one held those views. But some people do hold those and other extreme views. Given that, we don't think that censorship (including through demonetizing publications) makes the problem go away—in fact, it makes it worse.
És a dir, la seva política és simplement obviar aquests continguts i dir que tant de bo ningú no pensés així. I en cap cas despublicar aquests butlletins no sigui que perdin diners (Substack és queda cert percentatge de cada subscripció de pagament). Arran d’això, diverses persones que escriuen a Substack han decidit abandonar la plataforma.
Dit això, jo també estic valorant altres opcions perquè evidentment no em sento còmode fent servir una plataforma que no té cap problema amb el fet que s’hi escriguin continguts feixistes, nazis, LGTB-fòbics, etc. I que no ho censura perquè és una font d’ingressos. Les plataformes que he estat investigant no són gratuïtes, com Substack, per tant, he de valorar quina opció és la que més em convé. De moment, Ghost potser és la que més em convenç perquè és de codi obert, però si vosaltres sabeu d’alguna altra opció, si us plau digueu-m’ho.
A continuació us deixo un parell d’articles que ho expliquen molt millor:
Substack faces user revolt over anti-censorship stance on neo-Nazis the guardian
It’s time to leave Substack garbage day
L’últim sospir
Res més, perdoneu per la tardança del primer butlletí de l’any, la vida a vegades t’atrapa.
Com sempre, gràcies per llegir-me, copia, difon, cuina la recepta.
Per a un 2024 una mica més amable 💌
Descobriment èpic, el teu blog! Respecte el dret a no transformar en contingut cada coseta que fem o experimentem (tot i la necessitat imperiosa que tenim els humans de narrar-nos), mira què li va passar a la Maria Alcaide quan li van donar una beca de "residència artística" però cap tasca concreta...
https://mariaalcaide.com/work/content-generator
Em ve al cap també el llibre de L'instant abans de l'impacte, un anàlisi àcid sobre el capitalisme i les feines d'escalfar cadira:
"La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor."
per un 2024 ple de "dolce far niente"!
Per què ja no ets sempre nostre, Marcel?