Descobriment èpic, el teu blog! Respecte el dret a no transformar en contingut cada coseta que fem o experimentem (tot i la necessitat imperiosa que tenim els humans de narrar-nos), mira què li va passar a la Maria Alcaide quan li van donar una beca de "residència artística" però cap tasca concreta...
Em ve al cap també el llibre de L'instant abans de l'impacte, un anàlisi àcid sobre el capitalisme i les feines d'escalfar cadira:
"La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor."
eh xulíssim tot això que comparteixes Clara, ja m'he guardat el llibre a la meva llista de lectures. Això que expliques em recorda molt a una performance de Pilvi Takala que durant un mes va estar fent unes suposades pràctiques a Deloitte i s'estava tot el dia sense fer res, asseguda en una taula sense ordinador, o passant tot el dia a l'ascensor: https://pilvitakala.com/the-trainee/
Descobriment èpic, el teu blog! Respecte el dret a no transformar en contingut cada coseta que fem o experimentem (tot i la necessitat imperiosa que tenim els humans de narrar-nos), mira què li va passar a la Maria Alcaide quan li van donar una beca de "residència artística" però cap tasca concreta...
https://mariaalcaide.com/work/content-generator
Em ve al cap també el llibre de L'instant abans de l'impacte, un anàlisi àcid sobre el capitalisme i les feines d'escalfar cadira:
"La protagonista d’aquesta història treballa al departament de comunicació d’una companyia telefònica. Després de dos permisos de maternitat i una reducció de jornada, els seus caps la sotmeten a un pla d’assetjament laboral que consisteix a no passar-li cap mena de feina. Cada dia encén el portàtil i s’enfronta a sis hores de buidor."
per un 2024 ple de "dolce far niente"!
eh xulíssim tot això que comparteixes Clara, ja m'he guardat el llibre a la meva llista de lectures. Això que expliques em recorda molt a una performance de Pilvi Takala que durant un mes va estar fent unes suposades pràctiques a Deloitte i s'estava tot el dia sense fer res, asseguda en una taula sense ordinador, o passant tot el dia a l'ascensor: https://pilvitakala.com/the-trainee/
Per què ja no ets sempre nostre, Marcel?
os3 és veritat, no ho he posat, quina lectora més atenta
M'agrada tant això que dius sobre els photodumps i la nostàlgia i tot plegat...!
gràcies Marta <3 tu has fet photodump o no?
no! :)