#48 tall rodó

o #corteredondo?

marcel

Jan 28, 2024

Ingredients

llata de vedella
bolets
3 cebes trinxades
2 pastanagues a rodelles
3 tomàquets a quarts
1 branca d’api
uns grans d’all
1 copa de vi blanc
1 branca de canyella
farigola i llorer
llar, oli, sal i pebre

Elaboració

Lliguem el tall rodó, el salpebrem i el rostim en una cassola amb llard i oli.
Hi afegim la ceba, les pastanagues, la branca d’api, el llorer, la farigola i la canyella.
Ho deixem coure cinc minuts i hi afegim els tomàquets.
Hi tirem la copa de vi blanc i ho deixem reduir.
Ho banyem amb aigua i ho deixem coure fins que la carn sigui tendre.
Enretirem la carn i triturem tot el sofregit per fer-ne una salsa que tornem a la cassola amb els bolets. Podem afegir una picada d’ametlles torrades i un gra d’all.
Tallem la carn a rodanxes fines, si ho fem quan encara és calent és més fàcil de tallar, ho posem a la cassola amb la salsa i ho fem bullir.

Les sobres

Tinc nom o tengo nombre?

Fa unes setmanes que s’ha fet viral la campanya #TengoNombre a Instagram. La iniciativa ha estat obra de dues alumnes, Laia Sánchez i Àlex Porras de l’escola de disseny Brother Ad del Poblenou. Expliquen que va sorgir en el marc d’una assignatura que havien de plantejar com incidir en una situació d’exclusió social. L’objectiu de la iniciativa és capgirar la tendència tan estesa de no anomenar pel seu nom o per la seva feina les persones migrades que regenten bars i queviures i en comptes fer servir termes que apel·len a la seva nacionalitat com «el paki» o «el xino». Han fet uns cartells senzills, però efectius, per penjar a les vitrines dels establiments i que les persones que hi treballen puguin posar-hi el seu nom. N’heu vist algun en viu? Em sembla una bona iniciativa i molt necessària, en els entorns més militants fa anys que s’ha fet aquesta reflexió, però fora d’aquestes bombolles és molt freqüent sentir aquests termes —jo fa temps que intento promoure el terme quevi, que crec que és efectiu quan no et saps el nom.

Fins aquí tot molt correcte, una iniciativa intel·ligent, un disseny eficient, un salt a la viralitat ràpid i amplificat pels mitjans que se n’han fet ressò i una qüestió que ens ha interpel·lat a tothom, només feia falta entrar a les històries d’Instagram. Ara bé, no us grinyola alguna cosa? Tota la cartelleria i les publicacions a les xarxes eren en castellà. Recordem que es tracta d’una iniciativa feta per dues persones catalanes, en una escola de Barcelona, dirigida a la població local. Després de rebre molts comentaris que denunciaven aquest fet, han rectificat i han tret els cartells també en català. I han passat a fer aquesta cosa tan estranya de fer les publicacions en les dues llengües. Em voldria aturar un moment per reflexionar sobre què ha passat aquí.

Podem començar parlant d’aquesta piulada. No acabo d’estar del tot d’acord amb el que diu en Jordi Vallbona perquè crec que assumeix una posició que potser no podem demostrar, tanmateix, crec que sí que llança una possible hipòtesi de per què van decidir fer la campanya inicialment en castellà. Potser és una mica agosarat declarar que ho van fer per una qüestió de racisme interioritzat, no podem assumir que ho van fer en castellà perquè pensen que les persones que treballen en basars o queviures entendran més el castellà que no pas el català. Assumir això d’entrada es podria considerar racista. Però quan tens poca sensibilitat lingüística és això el que acaba passant. Anem per parts i donem-los-hi tota la nostra bona fe, pensem que simplement ha estat un petit error, un descuit.

En primer lloc, potser van fer els cartells en castellà perquè el curs en qüestió s’impartia en castellà i era un requisit? Això és força probable. Són estudiants de l’Escola Brother Ad, una organització amb diverses seus, sobretot a Llatinoamèrica, i a Europa tenen una escola a Lisboa, Madrid i Barcelona. El seu lema és #sosloquehacés. Clarament són un projecte castellanoparlant. La pàgina web del centre de Barcelona només està en castellà. Perquè us feu una idea de l’ambient que s’hi respira, les persones que fan cursos en aquest centre no són estudiants, ni tampoc són alumnes, són brothers o brodies, és a dir, més que una feina, som una família —fins i tot hi ha gent amb el logo tatuat al braç! Parlen de si mateixos com a doers, el professorat que apareix a la web són tots homes que no han superat el fet de ja no tenir vint anys i sembla que els importa més cridar l’atenció que transmetre un missatge. Crec que la làmina penjada a la paret que es veu en aquesta imatge ho resumeix tot.

Un altre motiu que reforça la meva convicció que la classe era en castellà és els posts a LinkedIn del professorat de l’escola i de l’assignatura on es fan ressò de l’èxit de la campanya. Així doncs, podríem suposar que s’han deixat endur per la inèrcia del context, un curs en una escola on tot es deu fer en castellà, fas un treball per una assignatura que potser no t’imagines que es pugui viralitzar i això et porta a fer-ho en castellà. Potser els ha passat això.

Per què em fa la sensació que és una interacció entre bots?

Una altra possibilitat és que hagin fet la iniciativa en castellà pel clàssic «arribar a més gent». Malgrat ser un projecte que es desenvolupa en el marc barceloní, allò que denuncien és un patró que es repeteix arreu de l’Estat espanyol. No sabem com ha estat el procés, si la pàgina d’Instagram també formava part del treball escolar o si ha anat després. En qualsevol cas, el seu objectiu no era el de la monetització sinó aconseguir el màxim de m’agrades, fer-se virals, crear un impacte a les xarxes —la moneda de la nostra era— i si la manera d’aconseguir-ho és fent una campanya en castellà sobre el racisme, doncs es fa. Els estan ensenyant publicitat i màrqueting, no educació o transformació social.

I tornant al principi, podria ser que ho hagin fet en castellà per què creuen que les persones que tenen bars i supermercats no parlen català? Crec que això és difícil de saber, però és una cosa que passa constantment. Anar amb amics catalanoparlants, entrar en un queviures i canviar al castellà; estar assegudis a la terrassa d’un bar i que vingui el cambrer i demanar el que volem en castellà quan estàvem tenint la conversa en català. Potser és un costum tan interioritzat que quan es van plantejar aquesta iniciativa van pensar que seria millor fer-ho en castellà per una qüestió de comprensió, però més enllà de fer suposicions, l’única manera de saber-ho amb certesa seria fer-los la pregunta als alumnes directament.

Sigui pel motiu que sigui, aquest és un clar exemple de què passa quan es té poca consciència lingüística. Un seguit de casualitats, que evidentment no són casualitats, fa que una iniciativa publicitària de màrqueting —per molta pàtina social que tingui no oblidem el context, una assignatura d’una escola de disseny publicitari creatiu si-t’esforces-molt-aconseguiràs-el-que-vulguis— que pretén denunciar una situació de racisme, acabi reproduint algunes de les lògiques de submissió i substitució lingüística. Potser hem de començar a parlar de microagressions al català? De microespanyolitat? No ho sé, però no podem abaixar la guàrdia. Ara més que mai hem de tenir molt clara la nostra posició davant l’onada reaccionarà que s’està coent en l’extrema dreta catalana que responsabilitza les persones migrades del declivi de la llengua. Hem de parlar en català i fer que qui no en sàpiga el vulgui aprendre, però no des de la imposició, sinó a partir d’una connexió emocional amb la llengua i d’enfortir els vincles. Alhora crec que això també implica aprofundir la transversalitat de la lluita pel català i no fer una jerarquització de les lluites, parlar català també és ser anticapitalista.

“Això és racisme”: La realitat que viuen els catalanoparlants racialitzats quan els canvien de llengua vilaweb
tira-li a la subscripció si et ve de gust

A tot drap

Madrid vol tenir un circuit urbà de Fórmula 1 sense inversió privada. Més enllà del fet d’això que la inversió privada segur que acaba amb alguna mena de pelotazo urbanístic i un cas de corrupció amb un nom tipus A todo gas amb el cosí de l’Ayuso imputat per tràfic d’influències, què passa amb el circuit de Montmeló? Seria el moment perfecte per fer desinversió, que Madrid es quedi amb això dels cotxes i passem pàgina. Però no, ja estem veient com un govern suposadament d’esquerres defensarà a ultrança la Fórmula 1, igual que ho ha fet amb els Jocs Olímpics d’hivern, i pujarà l’aposta. I d’això en sortirà guanyant la F1, és el mateix que va passar amb el Primavera Sound, jugar la carta de marxar de Catalunya per anar a Madrid és ben lucrativa. I mirant aquestes estadístiques, doncs clar que ERC serà partidària de mantenir Montmeló: