Durant el mes d’agost els meus amiguis es faran càrrec dels fogons d’oli, sal i pebre. La segona convidada és la Mònica.
Igual que la Itzi, la Mònica i jo ens coneixem gràcies a l’Escola Popular d’Idiomes, com ja podeu intuir un espai de gran rellevància en la meva xarxa. Els últims tres cursos hem estat fent acompanyaments de català, i tot sembla apuntar que el curs vinent també. Per tant, si coneixeu algú que vulgui aprendre català, no dubteu a recomanar-nos. Ho dic perquè la Mònica és molt bona educadora, és la professora d’història o socials que a tots ens hagués agradat tenir, o aquesta és la sensació amb la que em quedo quan explica els debats que fa a classe on aconsegueix enllaçar temes d’actualitat amb perspectiva històrica. Això també és capaç de fer-ho en la seva vida quotidiana, i per això parlar amb ella de qüestions polítiques sempre és provocatiu i apassionant. Aquest bon criteri també el demostra amb la seva estima cap a oli, sal i pebre. És la persona que més ha recomanat el butlletí i amb la vergonya que em fa a mi fer-me autobombo només puc que donar-li les gràcies. Per això em fa molta il·lusió que hagi acceptat la meva invitació i comparteixi amb el món el curiós i divertit propòsit no productivista que es va marcar a principis d’any. També ens regala un mem. El nivell està altíssim.
La recepta
El butlletí girarà al voltant de pastes i pastissos.
Comencem amb un dolç del Corpus que fa estiu, infància i és un berenar ideal.
Ingredients
220 g de sucre
180 g de farina
3 ous / 1 iogurt
1 sobre de llevat en pols
1 pell de llimona ratllada
Un raig d’anís
Oli
Elaboració
Feu una pasta amb la farina, els ous, el sucre, el llevat, el iogurt i l’oli.
Remeneu-ho bé, afegiu-hi la pell de llimona i l’anís, i continueu-ho treballant fins a aconseguir una pasta homogènia.
Poseu-ho en una plata untada amb oli al forn a 170º, prèviament escalfat, fins que estigui cuita.
[Hem fet servir el iogurt com a mesura i ens hem estalviat el raig d’anís, perquè l’he cuinat amb una persona de gairebé dos anys].
Les sobres
Les ensaïmades també fan estiu? Jo defensaré que sí, perquè estic des de gener defensant les ensaïmades a capa i espasa, per molts motius.
Hagués tingut sentit que la recepta fos la d’ensaïmada? Probablement, però (de moment) no està inclosa al Corpus i tot arriba a qui sap esperar i no es pot córrer abans de saber caminar.
És habitual començar l’any nou apujant-nos el nivell de dificultat a la pròpia vida, fent-nos propòsits avorrits i difícils. Es veu que no n’hi ha prou amb intentar pagar els lloguers, netejar-se les dents tres cops al dia, menjar cince peces de fruita i verdura, tenir cura de la xarxa afectiva, fer-se l’skin care cada nit, conèixer el nostre estat anímic, tenir en compte la posició de la lluna per prendre decisions i/o anar a l’assemblea —perquè intuïm que no és la vida que volem—: gràcies al productivisme sempre pensem que podem més.
Aquest 2024, en aquest moment de revisió i introspecció personal, és quan vaig decidir que aquest cop no em plantejaria anar a nedar a les 6 h del matí o millorar l’anglès, demanaria més ensaïmades. La lògica era aparentment senzilla: m’encanten, però en menjava dos cops l’any a tot estirar i estava a menys d’un centenar d’ensaïmades de morir. Perquè la vida avança de pressa i passem de llarg per davant moltes coses txules si no hi parem atenció. Resumint, així és com ara, després de mig any, puc dir amb orgull que menjo ensaïmades amb alegria un parell de cops a la setmana i que és la primera vegada que els propòsits d’any nou han fet la meva vida realment millor.
Gràcies a les ensaïmades:
1. M’he adonat que a la Barcelona dels cupcakes i dels brunch, les pastisseries segueixen prou al marge de la globalització. És fàcil trobar ensaïmades a Barcelona i difícil a París, per posar un exemple.
2. He recorregut bona part de les pastisseries i forns del barri, recuperant el bonic hàbit de berenar en sortir de casa a la tarda. Segons vosaltres, quina no m’hauria de perdre?
3. He convençut a més persones a fer-se seva la idea i ara mengen més gelats o més rostits que l’any passat. I vosaltres, us animeu? Ara que ja sabem que el temps no és cíclic, podeu posar-vos-hi avui mateix, no cal que espereu el 2025.
4. He fet una cata d’ensaïmades a casa el Pep Salsetes. Vam poder tastar la seva sobrassada i compartir un dinar fantàstic a voltant d’una taula de sobrevinguts. Us explicarem aquesta aventura que encara no ha acabat amb el Marcel, en un següent episodi.
L’últim sospir
I fins aquí la meva turra sobre ensaïmades. Agraeixo al Marcel el fet de cedir aquest altaveu i us animo a totis a buscar en el menjar quotidià els propòsits per aquest nou curs. Perquè lluita sí, alegria també. I si no hi ha ensaïmades, no és la nostra revolució. Així que ja ho sabeu, quan aquest setembre us plantegeu una llarga llista de noves activitats, recordeu:
Quan arribes a la llar, la llar és més llar per ta presència, i, quan arribes al paladar, ets la farina feta esperit, un esperit casolà, de família i recolliment, de bondat sense misticisme, de fe sense exaltació, de brou de pa i de tarongina; un esperit que viu tranquil, en estat de feliç bany-maria...” Santiago Rusiñol.
Mònica
Doncs hi ha la pastisseria Cusachs, al carrer Bailèn cantonada Tordera on vaig sovint a esmorçar. És una pastisseria de barri de tota la vida. Cada matí em trobo el mateix grup de gent gran que hi esmorça. És molt popular, la gent hi compra el pastís de diumenge, la Mona de pasqua, la coca de S. Joan o el tortell de reis. Fa anys hauríem dit que no tenia res d'especial, però per mi ara ho és molt, doncs és dels llocs que poc a poc ens van prenent. Demà en honor de OSP i la contribució de la Mònica esmorçaré,,, una ENSAIMADA. ; )