#60 especial pintxos: gilda

Ideal pel vermut, t’obrirà les papil·les gustatives i el dinar tindrà millor gust

Durant el mes d’agost els meus amiguis es faran càrrec dels fogons d’oli, sal i pebre. La primera convidada és la Itziar.

La Itzi —itxi com li diu alguna gent que no sap pronunciar la z basca— i jo ens vam conèixer a l’Escola Popular d’Idiomes de Sants; jo era acompanyant i ella va venir a aprendre català. I mireu, tres anys després aquí la tenim, escrivint en català un butlletí, l’enhorabona. Vull creure que una part, per petita que sigui, és gràcies a la feina que fem a l’Escola Popular, però potser estic sent víctima de la il·lusió que sentim els catalans quan una persona basca parla la nostra llengua. Sempre m’ha semblat irònic que bascos i catalans haguem de parlar en castellà per entendre’ns. La Itzi és una persona profundament orgullosa del seu poble, Elgoibar, malgrat que no tingui problema a reconèixer que segurament és un dels pobles menys bonics, que no lleig, d’Euskal Herria. Cada estiu s’enfronta a un dilema dels grossos, quina festa major sacrifica, la de la seva població natal, o la del seu barri barceloní, Sants.

La nostra amistat a estones també ha semblat un intercanvi lingüístic per tot l’eusquera que m’ha ensenyat en el parell de cops que he tingut el plaer de visitar Elgoibar. Segurament la frase més important que he après, i que si mai esteu fent poteo per qualsevol herriko d’EH us pot fer quedar com un autèntic local, és afaldu denbora galdu.

Ara sí, sense més dilació, us deixo amb el seu magnífic escrit, i fixeu-vos, fins i tot ha tunejat la capçalera i s’ha lluït amb els seus dots de photoshop, l’estimo.

---

Si hi ha dues coses relacionades amb la cuina que trobem a faltar els bascos que vivim a Barcelona, clarament són els txokos (racó en euskera) i la cultura dels pintxos —a part dels fogons de les nostres llars, que són difícils de substituir.

Per a qui no ho sàpiga, els txokos o les sociedades són locals, normalment baixos, equipats amb cuines molt guapes i grans taules de fusta on poder compartir qualsevol àpat. Els socis poden ser de la mateixa kuadrilla o persones que els uneix alguna temàtica com pot ser l’afició a algun esport o línies polítiques. Podem trobar sociedades de l’ezker abertzalea, d’esku pilota (pilota basca), de ciclisme o també alguna de caça tot i que no ens agradi. Parlant de coses que no ens agraden, s’ha de dir que històricament les dones han tingut l’entrada prohibida a aquests txokos i malgrat que la cosa estigui canviant encara podem trobar txokos amb aquesta prohibició.

Un factor clau de les sociedades és la confiança entre els socis, ja que tot el que es consumeix s’ha de deixar anotat abans de sortir i pagar el que s’hagi consumit. Pels àpats les kuadrillas han de comprar i portar els productes necessaris, als txokos només trobarem elements bàsics com oli, sal o pebre (he, he) a part de la beguda, estris... També ens haurem d’encarregar de deixar l’espai tal com ens l’hem trobat.

És un lloc ideal per cuinar còmodament amb els teus amics, poder gaudir d’un bon dinar o sopar i poder allargar la sobretaula sense cap mena de problema a un preu econòmic. S’han donat casos de persones empalmant dinars amb sopars o sopars amb esmorzars. Sigui com sigui, està clar que convida a quedar-se.

Com veieu això de crear una societat a Sants? I quina seria la nostra temàtica? Què ens uneix? Aquesta proposta ens la podem prendre molt seriosament. Jo us deixo unes imatges perquè aneu fent-vos una idea...

una recreació d’una societat basca

La segona mancança de Barcelona és no poder trobar amb normalitat barres de bars plenes de pintxos increïbles (a un preu popular i sense que siguin per a guiris). Pintxos per esmorzar, pel hamaiketako, per dinar, berenar o sopar. Un pintxo, sempre entra ideal, sigui el moment que sigui.

Els tenim de freds i de calents: de truita de patates clàssica, de porros, el pintxo de txistorra, de txampis amb pernil salat, bacallà o el més especial i estimat pels ascos, el de txaka... I no ens podem oblidar del més espectacular, la gilda.

Fa temps que se li va posar aquest nom al pintxo, diuen que va ser pels anys quaranta quan al cine estaven fent una pel·lícula que es deia GILDA. La sinopsi, de segur que no la va escriure un home cisheterosexual blanc (que es noti la ironia) descrivia la pel·lícula com a verda, picant i salada, i algú va considerar que aquests adjectius també representaven bé les característiques del pintxo.

Tot i que el nom pot ser original, no ens agrada gaire la referència i com els catalans ja esteu acostumats a fer referèndums proposo de fer-ne un per trobar un nou nom pel pintxo. A veure si és lia menys que l’última vegada:

La recepta

L’elaboració sembla fàcil i ho és (he, he). La màgia està a escollir bé els ingredients, per això us porto alguns tips que us orientaran a l’hora d’omplir les vostres cistelles:

Ingredients

• Escuradents: No se li ha de treure importància. Hem d’escollir un bon escuradents, un de llarg on poder afegir tots els ingredients.

• Olives: Sense pinyol, si us plau, que no volem disgustos i els dentistes encara no estan al servei públic de salut. La broma pot sortir cara. Si l’oliva és farcida d’anxova serà encara més increïble, però les de camamil·la també ens serviran.

• Llagostins d’Ibarra: Ibarra és un poble molt petit de l’interior de Guipúscoa. No té mar, però és coneguda pels seus llagostins. Com pot ser? Se li diu així al bitxo d’allà, el qual és una varietat de pebrot que té l’etiqueta Label Basc de Qualitat.

• Anxoves: Podem fer servir anxoves de l’escala, però escombraré cap a casa i us recomanaré les del cantàbric.

Elaboració

Molt senzill. Es tracta d’agafar un escuradents i anar enfilant els ingredients en el següent ordre:

• Oliva

• Anxova

• Dos llagostins d’Ibarra

• Oliva

Tallem unes llesques de pa, posem el pintxo a sobre i li podem afegir una mica d’all picat i un rajolí d’oli.

Després de molts anys, aquest estiu el passaré gairebé tot al meu poble, a Elgoibar, i aquesta foto la vaig fer només arribar a casa de l’ama i l’aita, que m'estaven esperant amb un plat de gildas.

Recomanació per menjar la gilda: s’ha de menjar tota d’una vegada. Penseu que la màgia està en la fusió de tots els sabors. Faig pública la meva ràbia cap a la gent que menja la gilda en dues tongades.

---

Les sobres

Doncs ja ha arribat l’agost amiguis!! I segur que la majoria de vosaltres heu fugit o esteu a punt de fugir de Barcelona (molt d’amor als que heu de treballar ¡Abajo el Trabajo!). Alguns ja tindreu plans, però per aquests artistes que us agrada fluir i encara no heu decidit què fer amb els vostres dies lliures, o pels optimistes del temps que tot i tenir tots els dies plens encara penseu que podeu fer més coses i així no haver d’afrontar el FOMO, us faig una invitació explícita a què em vingueu a visitar a Euskal Herria. Es dorm ideal i es menja encara millor!

Malgrat que es poden fer moltíssimes coses en aquest meravellós lloc del món, us porto una agenda de festes de poble per poder fer la digestió de tots els pintxos que us menjareu ballant a txosnas:

2-8 d’agost — Festes de Lizarra

4-9 d’agost — Festes de Gasteiz

10-17 d’agost — Festes de Donosti

11-17 d’agost – Feste d’Ondarru

14-18 d’agost – Feste de Deba

17-25 d’agost — Festes de Bilbo

23 d’agost - 1 de setembre – Festes d’Elgoibar

Què heu de tenir en compte per sortir de festa a Euskal Herria?

• Porteu-vos un jersei. A les nits refresca i hi ha molta diferència de temperatura entre l’interior dels bars amb les parets que suen i la frescor de l’exterior quan has d’agafar el camí cap a casa.

• No patiu, els gots són grans, tenen un forat per passar un fil i poder dur-lo penjant del coll. Un petit detall que marca la diferència.

• Això sí, s’ha de portar cash. No es paga amb targeta. I no és que estigui parlant només de les festes populars (que per descomptat no tenen datàfon). Parlo també dels bars on veureu que gairebé tothom paga en efectiu.

• Si la gent t’invita a alguna cosa, ho fa per què et vol cuidar, vol passar-s’ho bé amb tu i compartir aquell moment. Però no està de més tornar-li la invitació. No us passeu fent de catalans, que ens coneixem.

• Si voleu aprendre alguna cosa en euskera aniré a lo pràctic: una paraula que podeu fer servir molt és «epa». Epa per tot, us deixo un vídeo que us explica la seva utilitat en el dia a dia:

• Per acabar, us deixo una mica de música que ho està petant a Euskal Herria. No sabria dir-vos si són cançons que ho estant petant a tope per aquí, però almenys jo no paro de sentir-les en bucle. A veure si us agraden:

Eh tu! (Ezta lorerik) – Tatxers eta Malakias

Lore eta laban – Nakar

Mus corrido – Chill Mafia

Bollikau – Kaparrak

Levanta placa – Raimundo el Canastero

Toc – Amets batean

---

I això ha sigut tot potxolis! Espero que us hagi agradat la meva petita aportació al butlletí i eskerrik asko a Martzel per confiar en el fet que podia arribar a fer una entrada més o menys decent i no massa vacilona al butlletí que tant estimem 😊

Osasuna ta askatasuna!!

Salut i llibertat!!

P.D.: Em quedo a l’espera de rebre missatgets dels futurs socis del txoko d’oli, sal i pebre.

Ari, ari, ari... Martzel sukaldari!! Jeje

Itzi