#10 coca de recapte
La recepta
La coca de recapte, podríem dir-ne la pizza catalana? O a la pizza la coca de recapte italiana? Què devia venir abans… El recapte són les provisions per a consumir, i la idea és aquesta, recaptar les verdures que queden pel rebost, escalivar-les i posar-les sobre d’una massa fina de pa.
A part de la massa, que realment no té gaire misteri, però pot espantar pensar que s’ha de fer, és una recepta ben fàcil. Si la portes en un sopar per compartir i dius que has fet tu la massa ja triomfes i quedes la mar de bé. Si et sobra escalivada guarda-la en un tàper amb oli i ja la tens feta per un altre dia.
Ingredients
400 g de farina
150 g d’aigua
20 g de llevat
10 g de sal
4 cebes trinxades (potser en sembla molta, però després sempre penso en aquest tuit)
4 arengades
3 pebrots escalivats
2 albergínies escalivades
2 tomàquets madurs trinxats
Elaboració
Fem l’escalivada: posem l’albergínia i el pebrot en una safata, ho untem bé d’oli i ho posem al forn uns 50 minuts a 200-220°. Passat 25 minuts els hi donem la volta.
Per fer la massa, posem en un bol la farina, la sal i l’aigua tèbia on haurem desfet el llevat. Jo ho començo a barrejar amb una cullera i quan ja comença a agafar forma ho bolco a la fusta i ho acabo d’amassar. La deixem reposar almenys dues hores en un bol cobert amb un drap, així fa efecte el llevat i la massa puja.
Fem un sofregit amb la ceba i el tomàquet. Això ho posarem com la base de la coca a sobre del pa.
Després d’haver deixat reposar la massa, en una fusta enfarinada, la treballem una mica, en fem dues boles i les estenem amb un corró. Ens donarà per dues coques allargades.
Amb una cullera estenem el sofregit i posem les verdures escalivades —que prèviament haurem pelat— a sobre. També hi posem les arengades (opcional). Hi posem un raig d’oli, sal i pebre.
Ho enfornem uns 30 minuts a 180°.
Les sobres
Dilluns Xavier Trias i Ada Colau dinaven junts —o com diria el Trias, xunts. La instantània és depriment, vegeu la foto més a baix. Els restaurants ficticis que munten al plató del Polònia tenen millor pinta. Observant la imatge, em sorgeixen diverses preguntes. Què està bevent el Trias? Per què la Colau no té res per beure? Potser el Trias va arribar abans i es va demanar una cervesa i unes olives mentre esperava la Colau? Aquesta imatge de bona entesa a qui afavoreix més? No són els votants de Trias uns hiperventilats anticolauistes? M’interessa saber què en penseu vosaltres. Segons La Vanguardia van menjar ous escalfats, llenguado, trinxat, corball a la brasa i torradetes de Santa Teresa i va convidar Xavier Trias. El restaurant, si ho voleu saber, és El racó d'en Cesc al carrer Diputació.
I el cinquè ens creuarem per l'Eixample i demanarem taula en un bar de menús. Trauré pit, ensenyant la corbata, i llavors, bonica, dependrà de tu. I llavors tot dependrà de tu
Ja s’està escalfant la precampanya per les municipals del maig. Si us mola això de seguir les enquestes, Betevé en fa un seguiment amb un gràfic molt entenedor.
Quan acabava d’enviar el butlletí de la setmana passada, saltava la notícia que manifestants a favor de Bolsonaro assaltaven el congrés del Brasil. Feia setmanes que s’estava coent amb diverses acampades davant dels quarters militars. La manifestació va començar ben lluny, però no van tenir cap mena de problema per arribar fins als edificis estatals. Com pot ser que entressin amb tanta facilitat en els edificis més importants del país, igual que el 6 de gener del 2021 els manifestants trumpistes entraven escortats i gairebé amb un passadís d’honor al Capitoli. La connivència de la policia amb manifestants d’extrema dreta no deixa cap dubte sobre quin tipus de persones i amb quines idees polítiques habiten aquests cossos. I això sembla ser un patró que es repeteix a tots els cossos policials i de l’exèrcit del món. Els bolsonaristes van haver de fer un recorregut de gairebé 8 km per Brasilia abans d’arribar a l’esplanada on hi ha el congrés, la seu de la presidència i el Tribunal Suprem del Brasil. Vuit quilòmetres! Aquí el recorregut, que podeu veure que casualment surt des de la seu de l’exèrcit.
Mentrestant, Jair Bolsonaro s’intentava desentendre de l’assalt i negava que ell en tingués cap relació o coneixement. Tot això des dels Estats Units, on està vivint a Florida en l’antiga mansió de l’exlluitador d’arts marcials mixtes José Aldo. Una casa ben estrambòtica, amb una habitació tematitzada de la pel·lícula dels Minions.
Aquesta reflexió sobre el perfil dels manifestants m’ha semblat interessant.
Deixem de considerar els alcistes del Capitoli com una banda de friquis disfressats i asocials, o els alcistes de Brasília com uns exaltats enviats pel cesarista en cap Bolsonaro. Són una representació d’un cos social que no és ni l’establert ni el marginat, sinó el privilegiat que veu en risc tot un sistema de dominació que els ha beneficiat en un temps que ja no és el temps social d’avui, més plural i inclusiu i menys masclista1
Una alenada d’aire fresc i d’esperança. Sempre penso que celebrem poc les nostres victòries, o que sempre tenim més presents les complicacions del món i tot el que és negatiu que ens envolta. Per això em sembla tan important aquest repàs dels èxits aconseguits pels moviments socials que ha fet La Directa:
L’Anna Pacheco i l’Andrea Gumes són referents. M’ha agradat l’entrevista que els hi ha fet la Laura Aznar a Crític. En destaco un parell de respostes que m’han fet riure i torno a dir que algun dia hauríem de parlar de la renda bàsica universal.
O renda bàsica per no haver de monetitzar els pòdcasts, o substituir el Basté.
Tu no necessites un sugardaddy; necessites renda bàsica universal
He xalat amb aquest article sobre el concepte de la pausa millenial. Es veu que la generació z es riu dels millenials perquè quan graven un vídeo sempre fan una pausa just abans de parlar, per assegurar-se que està gravant. L’últim tic d’una època analògica.
Sí que són preciosos aquests mapes.
Tenir una beguda a la mà et fa més atractiu (uau doncs sí):
Tiktok failed to load.
Enable 3rd party cookies or use another browserLa Carla m’ha fet aquest regal tan xulo, un davantal amb oli, sal i pebre brodat! (idea de merxan pel butlletí?)
L’últim sospir
Apa, gràcies per llegir-me. Doneu-li al like, difoneu i sobretot, cuineu la recepta.
sempre vostre,
marcel 🐈💖