La recepta
Plat de menú infantil, però molt reconfortant. Difícil que et surti malament i a sobre qualsevol cosa gratinada ja d’entrada és bona pel simple fet de ser gratinada.
Ingredients
macarrons
250 g de carn picada
1 ceba trinxada
tomàquet madur (jo n’he comprat de pot)
2 grans d’all trinxat
100 g de formatge ratllat
llorer
Elaboració
Posem l’aigua a bullir amb unes fulles de llorer.
Enrossim la carn picada en una paella amb un raig d’oli i seguidament hi afegim la ceba trinxada. A mi m’agrada posar-hi una mica de vi blanc. Un cop evaporat afegim el tomàquet madur i deixem que faci xup-xup. Podem posar-hi orenga o altres herbes.
Quan l’aigua estigui bullint posem els macarrons i un grapat de sal a l’olla.
Abans de colar els macarrons, guardem una mica de l’aigua de bullir-los, els colem, i els afegim a la paella on tenim la salsa. Si li falta líquid, li afegim l’aigua de bullir.
Ho posem tot en una safata, posem el formatge per sobre i a mi m’agrada posar-hi trossets de mantega per acompanyar el gratinat.
Les sobres
Fa uns dies a França es convocava una vaga general per denunciar el pla de Macron d’augmentar l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys. Llegia en un article que a Europa, de mitjana, les persones vivim uns 22 anys després de jubilar-nos, és a dir fins als 89 anys. Com deia una pancarta de les manifestacions franceses, volem jubilar-nos abans de tenir artritis. També pensava que d’aquests 22 anys, quants realment encara no estàs fet caldo i pots continuar fent plans o aprofitar per fer tot allò que no has pogut fer durant 40 anys de treballar cada dia; uns 10, o 15 anys?
Empès per aquest fil de pensament, m’he tornat a trobar buscant informe de vida laboral a google, una cosa que faig unes quantes vegades l’any per caure una mica en la desesperació. Aquesta vegada he anat més enllà i, segurament pensareu que és un error i podria estar d’acord amb vosaltres, però em va guanyar la curiositat, vaig buscar simulador de jubilació. A continuació podeu veure els resultats, i us deixo els enllaços si ho voleu comprovar vosaltres també.
TV3 ha fet fora Manel Vidal per aquesta secció al programa Zona Franca.
Sembla que l’acudit on situava ideològicament el PSC no ha estat ben rebut per al partit i en la línia anunciada de despolititzar la cadena pública, algú ha fet una trucadeta a la corpo i ha demanat que s’emprenguessin mesures.
Fa unes setmanes en aquesta mateixa secció Vidal també analitzava com en l’espai de menys de dos anys tothom s’ha fet del PSC. El 2021, els partits independentistes signaven un acord per escrit de no pactar amb el PSC per fer una mena de cordó sanitari al voltant dels socialistes, i ara veiem com Peregonés cedeix l’ampliació de l’aeroport, la B-40 i el Hardrock; avions, cotxes i casinos, tot per suplicar que li aprovin els pressupostos.
L’ARA destapava la notícia i la secció de comentaris és digne de veure, meleta de romer. Hi ha el típic “a nosaltres, els independentistes, ens han dit coses molt pitjors i no ha passat res” (sempre penso en aquest mem). El típic “no banalitzem el feixisme, no hem de dir nazis a coses que no ho són”, però que, oh sorpresa, després li sembla perfecte la censura. “TV3 la vostra”, etc.
Per tancar aquest tema alguns tuits sobre això del Zona Franca i sobre el tema dels pressupostos. Primer, una reflexió que em sembla que la clava bastant del que va ser el meu professor de filosofia de batxillerat:
Pilar Rahola ha estat cobrant durant quatre anys 1777 € per les seves intervencions al FAQS.
Ja es poden llogar els pisos reformats de la Casa Orsola per 2800 €; un pis a l’antic Pumarejo es ven per 600.000 €; i aquesta setmana s’ha batut el rècord de l’import més alt mai pagat per un pis a Barcelona, 40 milions d’euros per un àtic a passeig de Gràcia amb la Diagonal. Tot molt esbojarrat, però és així com a poc a poc ens van expulsant dels barris de Barcelona.
Observant amb preocupació moderada la creixent tiktokerització de la nostra xarxa social de microblogging, tuiter. Igual que tiktok ara tuiter separa la TL en per a tu i seguint. A la segona pestanya, he redescobert comptes que feia temps que no em sortien a la meva TL i que no recordava que seguia. Fins ara era obvi que cada cop m’apareixien més continguts de comptes que ni tan sols seguia, per tant, aquesta novetat d’alguna manera és benvinguda.
Quina Barcelona cosmopolita i postmoderna que ens està quedant:
M’agrada molt rebre cada diumenge el butlletí de l’Ainhoa Marzol amb la seva selecció eclèctica de troballes digitals. Us convido a capbussar-vos-hi.
L’últim sospir
Recordeu que al receptari podeu veure totes les receptes.
sempre vostre,
marcel 🍊🧿