#17 paella valenciana amb mandonguilles
un paelló per València
La recepta
El cap de setmana passat vam baixar a València per comprovar com es respirava l’ambient prefalles. Hi ha qui diu que la ciutat està més visitable la setmana abans de falles que el cap de setmana de falles perquè la massificació ja és insuportable. Suposo que deu passar com les festes de Gràcia, un cop hi vas, no hi vols tornar.
En tot cas, era la meva primera vegada a València i quin goig realment. Feia una temperatura més pròpia de ple estiu que no pas d’acaballes d’hivern. Divendres vam sopar al Centre Social Terra, molt bo l’hummus —xd destacar l’hummus d’un lloc, però estava molt bé— i els entrepans molt correctes. Allà vam poder enfilar el cap de setmana perquè sabíem que diumenge hi havia jornada de paelles populars, però ja s’havien omplert totes les inscripcions. Per sort, ens vam trobar amb les persones adequades i vam sortir d’allà amb un paelló per a vint persones que no esperàvem acabar passejant pels carrers de Ciutat Vella de matinada, fins al lloc on dormíem.
Avanço a diumenge, el dia que vam fer paelles a terra amb foc de llenya. Això complica controlar bé el foc i els temps de cuinar, però s’ha de viure. El lloc era un solar al centre de la ciutat, de la calor que feia al sol, tothom buscava posar-se a cuinar a la franja d’ombra que hi havia. I va ser xulíssim veure com tothom es reuneia amb els seus amiguis per cuinar i veure les tècniques que feia servir cada grup i els diferents ingredients i tipus de paella, tot i que hi havia bastant consens, predominava la paella valenciana, la típica.
A continuació la recepta que vam fer sota la batuta de la Maria, una noia de Gandia, que ens va regalar una paella tradicional de la seva terra, paella amb mandonguilles. Disclaimer, el que segueix és una construcció entre els passos que vaig apuntar a correcuita a les notes del mòbil i la meva memòria, qualsevol error és per comprovar que llegiu amb atenció.
Ingredients
No tinc gaire clares les quantitats, per tant, adapteu-les en funció de quantes persones sigueu.
Mandonguilles (podeu mirar com fer-les aquí)
Alguns trossos de conill i de pollastre
Arròs (70 g per persona aprox.)
Carxofa
Garrofó
Tomàquet
Pebre vermell
Safrà
Aigua
Elaboració
Fem el foc a terra. Sort que ens van deixar una pastilla encenedora perquè estàvem tenint sèries dificultats per engegar-lo.
Un cop tinguem el foc en marxa, amb el trespeus i el paelló ben estable, hi posem un bon raig d’oli, sal i les mandonguilles.
Un cop s’han enrossit les enretirem i posem el conill i el pollastre.
Després, enretirem la carn cap al perímetre del paelló i aboquem la carxofa al centre. Trobo molt bonic com anirem fent els cercles concèntrics a mesura que es vagin fent els ingredients, per ajuntar-ho tot al final.
Fem el mateix amb la carxofa i afegim el garrofó al centre.
I el mateix per afegir el tomàquet. També afegim el pebre vermell.
Al cap d’una estona hi posem aigua i ho barregem tot.
Finalment, afegim l’arròs quan es calcula que queda prou aigua per coure’l. Tothom ho feia en creu.
No tinc foto del resultat final, però us ben asseguro que va quedar molt bona. Una salutació a la Maria de Gandia.
Les sobres
Cap sorpresa:
Ràfega de notícies d’aquests dies. El Salto ha destapat un nou cas d’infiltració als moviments socials, ara a Madrid, i aquest cop és una dona. Cada cop sembla més clar que és una operació orquestrada i ben definida, no seria gens sorprenent que apareguessin més casos. Eva Baltasar primera nominada en llengua catalana al Booker Prize amb Boulder, en la meva humil opinió el millor de la trilogia. Sembla que TV3 per fi tindrà una plataforma de continguts digitals com déu mana. La següent notícia em sembla alarmant; una enquesta a més de 950 dones demostra que el 22 % de les dones que van tenir cites Tinder amb homes van ser violades. L’Escolania de Montserrat només ha tardat set-cents anys a acceptar noies, això sí, serà un cor mixt independent de l’escolania tradicional. Torna la Queta divuit anys després. Joves sud-coreans eviten que el govern augmenti la jornada laboral a 69 hores, es quedaran amb la que tenen ara que només és de 52 hores! S’han venut més vinils que discus per primera vegada des de 1987.
Escoltant:
Tornant de València vam caure en la nostàlgia recorrent de trobar a faltar Orxata, però la Laura ens va descobrir Aina Palmer, el grup de l’Aina Monferrer i Jordi Palau (membre fundador d’Orxata), i segur que hi trobeu semblances.
Llegint:
La història de Flaco, un duc eurasiàtic (una espècie de mussol), que s’ha escapat del zoo de Nova York. Ara viu a Central Park i hi ha tot de gent que fa seguiment de la seva vida per les xarxes socials i s’ha convertit en una atracció turística.
Viatjant:
Per setmana santa vaig uns dies a Bèlgica. El propòsit principal del viatge és complir el somni de veure el Tour de Flandes en directe. Però tindré algun dia per Gant i Brussel·les, per tant, s’accepten recomanacions sobre quines coses hauria de visitar i on hauria de menjar.
L’últim sospir
copia, difon, likeja, cuina <3
marcel
b6 de fre6