#22 pesto d'espàrrecs
el memecè i l'estat dils creadoris de contingut antisistema
La recepta
Aquesta setmana em permeto navegar per la Mediterrània i portar-vos un plat que no és del Corpus culinari de la cuina catalana: una pasta amb pesto d’espàrrecs. Pesto i pasta ràpidament ens indica que estic parlant d’Itàlia, però no sé si entraria en un suposat corpus culinari de la cuina italiana perquè la recepta l’he tret d’un altre butlletí fet per una xef estatunidenca. En tot cas, no hi ha cap mena de dubte sobre la superioritat de la cuina mediterrània.
Ingredients
Surfegeu les quantitats i aneu tastant i rectificant si cal. Cuinar és un procés de prova i error.
uns espàrrecs
un manat d’alfàbrega
unes fulles d’espinac
formatge parmesà
ametlles torrades
dos grans d’all
oli d’oliva, no escatimeu en qualitat, foteu-li un bon oli
sal i pebre
Elaboració
Escaldem els espàrrecs. Escaldar vol dir posar aigua a bullir amb sal, quan bulli posar els espàrrecs a l’olla, deixar-los coure 3 minuts màxim, ja veureu que agafen un color verd viu intens, i després tallar-ne la cocció i submergir-los en un bol amb aigua freda i glaçons. I seguidament eixugar-los amb paper de cuina.
Tallem les puntes dels espàrrecs i els reservem. Els posarem amb la pasta al final, amb els troncs fem el pesto.
En una picadora posem les ametlles i els grans d’all i ho piquem, sense passar-nos de moment.
Afegim tot el producte verd i el formatge parmesà ratllat: l’alfàbrega, els espàrrecs, les fulles d’espinac, podeu posar julivert també i ho triturem tot.
Quan ja ho tinguem tot ben picadet, anem afegint l’oli d’oliva mentre continuem triturant, ha d’emulsionar. Emulsionar vol dir que agafi textura de salsa.
Rectifiquem de sal i pebre i ja tindríem la salsa feta.
Crec que no cal que us expliqui com fer una pasta, però un bon consell és guardar una mica d’aigua de bullir la pasta i quan estigui cuita, a la mateixa olla, afegiu el pesto i l’aigua aquesta i ho barregeu i farà que la salsa empapi millor.
No hi ha foto perquè no estava previst que fos la recepta del butlletí, però ha de quedar així:
Les sobres
Divendres vaig anar a la presentació del llibre Memeceno a La Ciutat Invisible. Com podeu intuir pel nom és un llibre —un recull d’articles escrits per persones expertes d’Internet— sobre els mems. A la presentació hi havia les Proyecto Una, referents absolutes d’aquest butlletí i guies en l’Internet antifeixista, l’Alba Lafarga, youtuber de les nostres i Patri di Filippo comunicadora a Blackie Books i mestra de cerimònies de l’acte. La perspectiva de l’obra és analitzar els mems en el seu vessant polític i com un element disruptiu. D’entre un munt de coses interessants que es van comentar —el boicot de les fans del K-Pop a un acte de Trump, la monetització dels mems de reddit als NFT— voldria aturar-me en la idea de les Proyecto Una de per què costa tant que creadoris de contingut d’esquerres, progressistes ho petin. La tesi que proposaven és que és molt més fàcil que ils joves entrin en forats de conill d’streamers de dretes i reaccionaris perquè és un contingut que l’algoritme regurgita perquè més gent el consumeix. I això deien que és perquè les persones que militem quan volem desconnectar ens acabem posant una sèrie a plataformes de reproducció en continu o ens limitem a fer scroll infinit, en comptes de consumir contingut fet per gent afí. Crec que no només ens hem de carregar la culpa nosaltres, i no vull dir que hàgim de veure vídeos d’anàlisi en profunditat del cuellilargo cada nit quan arribem esgotadis a casa, sinó tenir la possibilitat de consumir shitposting que no sigui de merda, masclista i degradant.
Si ens fixem més en com està la situació en el panorama catalanoparlant, crec que hi ha una tendència de molta gent fent coses petites que a la mínima que comença a guanyar tracció fa el salt, o els fitxen, als mitjans tradicionals. Penso en la primera onada de projectes que van començar a fer coses a internet com pòdcasts i vlogs: la Sotana, Juliana Canet, Laura Grau o Noèlia Karanezi, i que ara són a RAC1 o la CCMA. El que és difícil és mantenir els projectes personals un cop s’ha aconseguit entrar als mitjans de comunicació. I segurament serà perquè és complicat compaginar les dues coses i es prioritza allò que a final de mes paga el lloguer i el menjar, perquè costa viure només de penjar vídeos en català a les xarxes socials, però no és impossible! Malauradament, això deixa una mica més desolat el panorama audiovisual extern a la corpo. També hi ha la qüestió de la coherència i de la puresa. A la mínima que uni personatge d’internet d’esquerres i antisistema li van bé les coses ja és criticadi des de l’esquerra per no ser prou d’esquerres. Sembla que hi ha una competició per veure qui és més pobre ad infinitum.
Així i tot, crec que hi ha planter i hi ha gent com el Canal Malaia que està servint per ajuntar les forces de diversos creadoris de contingut per augmentar-ne la visibilitat o La Fera per impulsar tota mena de projectes d’Internet. Feu-me saber si seguiu algú i que hauria de conèixer, m’encantaria rebre les vostres recomanacions.
Catalunya no és una, ja és quaranta-tres. El Lluçanès és la nova comarca acabada d’aprovar pel Parlament de Catalunya, i @dancscatalans ha fet el mem d’allò que comentava la setmana passada:
L’últim sospir
moltes gràcies per llegir-me. l’he fet bastant de pressa el butlletí, si hi ha faltes d’ortografia, és per comprovar que estàveu atentis.
comparteix, difon, copia, cuina la recepta, posa m’agrada
sempre vostre, marcel <3