#52 faves ofegades
o un símbol nacional i molts molts enllaços
Estimadis amiguis,
a vegades fer OSP se sent una mica així:
Ahir va ser el dia de la república, felicitats a totis lis que ho celebreu (?), potser és més divertit celebrar una altra cosa el 14 d’abril (xd).
M’he adonat que ha passat un mes des de l’últim butlletí. Ha passat molt de temps. Ha passat tant de temps que quan us vaig enviar l’últim butlletí Peregonés encara no havia convocat eleccions anticipades; alhora només era un adverbi i no una proposta neoconvergent i segregadora de tuiter —les ganes que té Jordi Graupera de ser el màrtir que ens porti a la independència i es quedarà com el tio que es va tirar davant de la Policia Nacional per aconseguir la foto—, Dani Alves encara era a la presó, Tarta Relena no havia petat la catalanor passant pel Tiny Desk d’NPR i ens havia regalat aquesta joia als comentaris, Anna Pérez Pagès encara era viva (😢); no s’havia presentat la plataforma reviu per intentar equilibrar el poder de lis llogateris en front ils propietaris; i no ens havíem mort de vergonya aliena amb aquesta campanya. Així per mencionar algunes coses que han passat en l’últim mes.
La recepta
Quina il·lusió quan arriba la temporada de faves i pèsols frescos. Ja sé que es poden trobar tot l’any congelats, però simplement no és el mateix. Compreu faves i pèsols i desembeineu-los, és molt satisfactori.
A Catalunya, en comptes de desprestigiar [les faves com altres llocs d’Europa] hom ha sabut cuinar-les i apreciar-les, aquesta particularitat de la cuina catalana fa que alguns poden considerar les faves, i en especial les faves ofegades, un plat o fins i tot un símbol nacional1
Ingredients
1 kg de faves
uns talls de cansalada viada
un tros de bull negre
4 alls tendres
1 ceba
un ramell de menta fresca
llorer (us passa a vosaltres també?)
Elaboració
Tallem la cansalada a tires o daus i la passem per la paella, ho reservem.
Sofregim la ceba i els alls tendres.
Quan ja estigui això fet, afegim les faves, i les herbes.
Una mica d’aigua, salpebrem, tapem i deixem coure a foc lent.
Al cap d’una estona afegim el bull negre a trossets i la cansalada.
Deixem coure fins que les faves estiguin fetes.
Les sobres
El mateix p*to mapa versió Barcelona.
Som un país que, som un país que la màfia organitzada del gremi de la restauració, l’hostaleria i el turisme juga amb unes altres normes. De veritat. Com la campanya més absurda de la Generalitat que diu que Catalunya ja no dependrà de la pluja el 2030. Sobre això de l’hostaleria, l’últim llibre de l’Anna Pacheco fa un molt bon retrat des de dins d’aquest sector. A Estuve aquí y me acordé de nosotros: Una historia sobre turismo, trabajo y clase, Pacheco s’infiltra en hotels de la ciutat i entrevista a treballadoris per construir un relat de la precarietat i l’explotació que es viu en aquests espais. Ho fa barrejant la cultural popular amb una anàlisi sociològica i política excel·lent.
Va, minipunt per qui encerti què falta en la campanya institucional de l’Ajuntament de Barcelona per Sant Jordi. En tot cas, davant el nou model neoliberal que vol imposar l’Ajuntament, unes quantes editorials propulsen un Sant Jordi popular.
Durant les vacances de Setmana Santa vaig anar d’intendent amb el meu antic cau. Trobava molt a faltar anar de campaments i volia viure-ho una última vegada. Bé, a part d’això, va ser l’oportunitat perfecta per provar aquesta tendència de Tiktok amb els caps i els adolescents i comprovar si era veritat que la generació z té uns altres codis mimètics:
Tiktok failed to load.
Enable 3rd party cookies or use another browserEl resultat va ser desigual. Crec que algunes accions estan tan assumides en la nostra manera de fer, com per exemple la mímica de respondre una trucada, que ho hem passat a les generacions més joves. En canvi, d’altres sí que són un clar tret diferencial, jo crec que la que més és la manera de com fer el cor. Fer-lo ajuntant els polzes al vèrtex inferior i la resta de dits al plec superior és clarament la manera millenial de fer-ho, i també la que a mi em surt més fàcilment. Fer el cor únicament amb el dit índex i el dit del cor se’m fa antinatural. No ho sé, proveu-ho vosaltres i en parlem.
Aquest mes, també he tingut temps de veure sèries, cosa poc habitual en la meva persona. Us voldria posar el meu segell d’aprovació a Such brave girls a Filmin, feia temps que no reia tant, i Feel Good a Netflix. També he vist La mirada de la Fiona, un intent molt descarat de fer un Fleabag en català, però el resultat no és per res igual de divertit.
Vull ser part de la comissió cançó de les Fapoco, les falles populars i combatives de València. És d’admirar com aquesta gent any rere any treu un temacle per a les falles.
A la merda l’horòscop, digue’m quina variant del «nosaltres» fas servir.
Alguns enllaços dispersos:
Un bon tiktok de la xavalada.
Un home et demana perdó núvol.
The disapearing insta grid one thing.
The Fediverse of things terence eden.
L’últim sospir
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
espero que hagueu fet clic a tots els enllaços, ho revisaré personalment -.-
comparteix, difon, copia, cuina la recepta, o no t’ho llegeixis, fes-ne el que vulguis
més vostre que ahir, menys que demà,
marcel 💌
Ara vull fer la versió vegana d’aquest plat que és ben fàcil!!
S’ha trobat a faltar :)))