L’altre dia, mentre sopàvem amb amiguis, ens preguntàvem quines coses formen part de la catalanitat, de l’expressió de la cultura catalana. Aquesta preocupació va sorgir perquè la meva amiga Itzi, que està pendent de rebre la nota del C1 de català, explicava que anava a pujar la Pica d’Estats per primera vegada i defensava que aquest fet per si sol, ja li hauria de convalidar la nota del C1 per ser un mèrit de la catalanitat. A partir d’aquí vam estirar el fil i ens vam posar a fer una llista d’accions susceptibles a ser considerades idiosincràtiques de la catalanitat; deixeu les vostres als comentaris! Van sortir moltes coses relacionades amb el menjar, tipus fer una escudella per Nadal, menjar panellets i celebrar la Castanyada; qüestions de cultura popular, com fer un relleu de la flama del Canigó; o més lligades amb el nostre caràcter, ser persones cautes i sospitar quan les coses van massa bé. Aquí vaig veure que havia d’aprofitar el moment per anunciar que aquest cap de setmana —el cap de setmana de Sant Joan— me n’anava a fer ratafia a la Garrotxa, una activitat que entra per la porta gran a la llista de la catalanitat, perquè si hi ha una beguda que es pot identificar amb Catalunya, és la ratafia. Bé, potser és una beguda molt arrelada a la Catalunya vella.
Fa temps que volia fer ratafia. No sé si és una impressió meva, però pot ser que estiguem en una tendència a l’alça de la ratafia? Em fa l’efecte que cada cop més gent en fa o més gent ho explica, a jutjar per les persones que m'heu compartit aquest vídeo. També podríem parlar de la comodificació de la ratafia o com de tot en fem una experiència de turisme rural, ja s’han vist cooperatives oferint tallers per elaborar la teva pròpia ratafia a partir de 50 €. En fi.
És divendres tarda, final de curs, primer dia d’estiu, diumenge és la revetlla i dilluns és festiu perquè és Sant Joan. Dit d’una altra manera, era el dia oficial de marxar de Barcelona com més ràpidament millor. Suposo que si en comptes de tenir un Volvo prestat dels noranta anés amb un Aston Martin tot haguessin estat facilitats per sortir de la ciutat. En realitat no em vaig trobar caravana, però volia incloure aquesta crítica de baixa intensitat a l’F1.
La saviesa popular indica que la ratafia cal fer-la entorn els dies de Sant Joan. A cavall entre la primavera i l’estiu és el moment en el qual les plantes silvestres i flors que cal collir per fer el licor estan en plena floració i així potencien més les qualitats aromàtiques de la beguda. Els meus mestres ratafiares són la Maria i el Pau. Fa un temps que van decidir marxar de Barcelona per muntar-se una petita explotació ramadera a la Garrotxa. Crec que sempre està bé fer promoció de les coses xulis que fan els meus amiguis, per tant, us deixo l’enllaç al seu grup de whatsapp on podeu encarregar els formatges que elaboren artesenalment. La Maria i jo som amiguis des de fa anys, vam anar juntis al cau i en vam fundar un. Ella ha mantingut aquest esperit aventurer i ha decidit deixar la ciutat, anar a l’escola de pastors (el curs de monis del ruralisme), fer-se amb unes ovelles, un mas i una gossa i convertir-se en pastora. Admirable. Com veieu, tenia a la meva disposició els millors mestres possibles.
Som-hi doncs amb la recepta. En primer lloc, és important dir que no hi ha una recepta oficial de la ratafia, cada família en té la seva. Això és així perquè sempre s’ha elaborat amb allò que es collia a prop dels masos, per tant, la ratafia de cada mas és lleugerament diferent. És una beguda d’autor. Això sí, hi ha una cosa que no pot faltar i que és característica, les nous verdes que són el que distingeixen la ratafia catalana. Un cop collim les nous, encetem el nostre passeig al voltant del mas per buscar totes les herbes que veieu a sota. Entre d’altres collim espígol, fonoll, menta, flor de saüc, romaní i llorer. També hi posarem algunes espècies com anís estrellat.
Aboquem tots els ingredients en un pot amb alcohol de 96°, i ara a deixar-la reposar quaranta dies a sol i serena (ja voldria jo un estiu així). Com que l’hem fet amb alcohol, i no amb anís, després d’aquest període de repòs s’ha de colar i rebaixar amb almívar fet amb aigua i sucre i deixar reposar uns mesos més. Diuen que s’ha de tastar per Nadal. No sé si seré prou pacient.
Ja estic nerviós per veure el resultat final i saber si ha estat un èxit o un fracàs. Us mantindré informadis. Estic content d'haver-ho fet. Sovint penso que em fa pena el poc coneixement que tinc sobre la flora i la fauna del nostre país. Aquesta experiència m'ha servit per aprendre una mica sobre les flors, plantes, herbes silvestres i espècies que podem trobar al territori. Crec que és molt valuós conèixer les qualitats medicinals i nutritives de les plantes silvestres i és una saviesa que la gent de ciutat hem anat perdent. Fent ratafia m'he sentit connectat amb la meva terra i sigui bona o dolenta el que m'enduc és el record d'una jornada preciosa.
I per tancar un petit apunt etimològic:
Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, en un interesant article titulat Remeis i guisats de l’ermità, explica que l’etimologia del terme ratafia «sembla que vindria de l’expressió llatina rata fiat (queda firmat) i que es verbalitzava en veu alta mentre s’aixecava un vaset amb licor per tal de ratificar un tracte fet de paraula».1
Les sobres
Primado Reig 103
Un senzill videojoc en el qual t’has de posar en la pell d’una empresa que acaba de comprar un bloc de pisos que vol convertir en allotjament turístic. L’únic problema? Encara hi viu gent que has de fer fora. Basat en una història real de Benimaclet, València.
Alguns enllaços dispersos
Pick Me Up. All I wanted was to literally get swept off my feet by a man. Then I did the cut — m’ha encantat aquest article, voldria escriure sobre coses aparentment simples del jo amb la mateixa profunditat.
The Nature of Mass Demonstrations john berger
Demonstrations express political ambitions before the political means necessary to realise them have been created. Demonstrations predict the realisation of their own ambitions and thus may contribute to that realisation, but they cannot themselves achieve them.
The question which revolutionaries must decide in any given historical situation is whether or not further symbolic rehearsals are necessary. The next stage is training in tactics and strategy for the performance itself.
Un barri preparat per a ser venut agents de la mort
Una vegada s'adequa un territori a l’ús temporal del visitant, la tornada a un comerç de barri, el manteniment de la seva pròpia cultura i en definitiva la seva existència tal com l'entenem abans del turisme de masses, és pràcticament impossible de restablir
Palestinian life under Israeli occupation al jazeera — una bona guia il·lustrada sobre com Israel reprimeix i obstaculitza la vida de la població palestina més enllà de la guerra.
L’últim sospir
gràcies per llegir-me. copia, difon, comparteix, cuina la recepta.
amb entusiasme i compromís
sempre vostre i de la causa
gasolina però només cantant les vocals
marcel🐤
https://blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/el-nadal-i-la-ratafia
❤️