#7 neules, primer intent
Una recepta que no ha sortit bé, vota el neologisme de l'any 2022 i arrenca la precampanya.
La recepta
Crònica d’una recepta fallida. Les instruccions de les receptes del Corpus culinari són breus i indueixen una falsa sensació d’autocomplaença, no t’avisen dels perills als quals t’estàs a punt d’afrontar, de fins a quin punt posaran a prova la teva paciència. En aquesta recepta hi he caigut de quatre potes. Semblava fàcil, però ha estat un calvari. Calvari: dedicar dues hores d’una tarda de dijous a enrotllar neules trencades.
Ingredients
180 g de farina
180 g de sucre
180 g de mantega
240 g de clares d’ou
pell de llimona ratllada
una mica d’aigua
Elaboració
Fonem la mantega en una olla.
Barregem en un bol la farina, el sucre, la pell de llimona ratllada i les clares d’ou.
Hi afegim a poc a poc la mantega mentre ho anem mesclant tot.
Si queda massa consistent, afegim una mica d’aigua, en algun lloc he llegit que ha de quedar més líquid que la massa de les crêpes, i ho deixem reposar.
Fins aquí la recepta sembla fàcil, és com fer la massa de qualsevol altra postres, i jo il·lús de mi pensava, mira ja ho tinc això.
Ara, escampem uniformement una cullerada de massa sobre una safata de forn amb paper vegetal i ho enfornen a 170° uns 5 minuts, fins que agafin color.
Ho traiem del forn i ràpidament enrotllem la placa de neula amb l’ajuda d’un corró. Ho tornarem a intentar, perquè aquesta vegada no han sortit.
Les sobres
El desembre és un mes de tradicions, l’altre dia parlàvem del spotify wrapped, a l’últim butlletí, del pas de puça, i ara que ve Nadal tindrem el de pardal (m’encanta aquesta infografia de betevé que els resumeix tots). Un altre moment esperat —almenys per mi— és la votació del neologisme de l’any. L’Observatori de Neologia de l’UPF i l’IEC escullen cada any deu mots i després els estudiosos de l’Institut debaten si el més votat entra a formar part del diccionari normatiu o no.
És una manera interessant de repassar què ha passat durant l’any, i mirar els termes més votats d’altres anys ens pot recordar alguna de les coses que van destacar aquell any. Per exemple el 2017 “cassolada”, el 2020 “coronavirus” i l’any passat “negacionisme”. Som-hi amb l’anàlisi dels deu termes d’aquest any.
birra: mmm, per què encara no hi és i per què es proposa aquest any? Després de fer recerca he llegit que cada any s’inclou una paraula que fa temps que té un ús extens, però que per un motiu o altre no ha acabat entrant mai al diccionari.
metavers: fatal elecció, d'aquí a uns anys ningú se’n recordarà d’aquest món paral·lel absurd que ha intentat crear el Zuckerberg.
micromobilitat: per no dir microsubnormals, sí aquests dels patinets.
nanosatèl·lit: l’herència de l’exalcalde d’internet, malgrat tot, em va semblar prou enginyós i ben trobat posar-li enxaneta al primer nanosatèl·lit de l’agència espacial catalana (existeix?).
poliamor: que estem, al 2015? Això.
revictimització: es refereix al patiment afegit per les institucions i professionals encarregats d’atendre la víctima a l’hora d’investigar el delicte i realitzar les diligències necessàries per clarificar els fets, definició extreta d’un article de la Directa.
salut mental: la politització del malestar és la nova qüestió social, el pressentiment n.85.
submissió química: a l’estiu se’n va parlar molt d’això, per les punxades en discoteques, segons la Viquipèdia des del 2021 hi ha hagut 288 casos de submissió química a Catalunya.
tuti: algú encara juga al Paraulògic?
violència vicària: violència intrafamiliar exercida de manera conscient contra una persona, sovint un fill, amb la intenció de fer mal a una tercera persona que és la destinatària real de l'acció, sovint l'exparella.
Podeu votar el vostre neologisme preferit a l’enquesta del butlletí i la votació oficial a neologisme.cat.
Al maig ens n’anem a unes eleccions municipals amb Ada Colau rebentant-se el codi ètic del seu partit; Ernest Maragall desafiant l’esperança de vida dels homes catalans; el retorn que ningú no necessitava de Xavier Trias que ja ha anunciat que es carregaria el tramvia de la Diagonal; i un Sandro Rossell que encara s’ho està pensant, però que ja té clar que no vol matinar i que és amic dels delinqüents (és que lol, de debò).
Sí, ja fa mitja hora que s’ha acabat la música, no, no ens queda res a la barra, si us plau, marxeu que volem recollir, no, no us podem omplir el got del cubell amb la birra que s’ha filtrat del tirador. Tinc la sensació que ens vindran a demanar el vot així, igual que els pesats que venen a la barra quan ja estàs recollint i tancant.
Penso que Xavier Trias torna, no perquè l’esfera convergent el trobin a faltar; perquè igual que Manel va dir que la gent no trobava a faltar la versió del grup del 2008, sinó com eren ells el 2008, Convergència s’enyora d’un temps on el partit estava unit, encara podien jugar al peix al cove i guanyaven eleccions. I una última reflexió sobre això, aquest fil:
Soc un convençut de la metodologia Pomodoro, des de fa poc he començat a fer servir Forest per ajudar-me a mantenir la concentració. Hi ha un petit test amable i cuidat per veure quin tipus de concentració tens, a mi el que m’ha sortit em sembla prou fidel. Podeu provar-ho aquí.
La Carla és la meva tiktok curator, us porto dos vídeos que m’ha enviat. Els comentaris d’aquest tiktok m’han posat de mal humor. Potser un dia podríem parlar de per què la RBU és necessària i desmuntar tots aquests tòpics. I per acabar aquest altre que m’ha fet molta gràcia.
Tiktok failed to load.Enable 3rd party cookies or use another browser
Recordatori amistós:
I la setmana que ve… Escudella de carn d’olla 🍲
Pel següent número m’aniria molt bé que m'enviéssiu postals de Nadal que hàgiu rebut al correu, és per una cosa hehe. Podeu respondre aquest correu amb la postal.
Apa, moltes gràcies, llegeix, copia, distribueix, difon, dona-li al like, comenta, però sobretot, cuina la recepta (o intenta-ho aquesta setmana).
Sempre vostre, marcel ❄️💖