#40 orada a la sal

fins quan hauré d'estar fent això

Si us ho vau perdre, el passat butlletí celebrava un any d’Oli, sal i pebre. El dissabte 18 fem un sopar per celebrar-ho, escriu-me si vols venir, encara queden algunes places!

Avui una recepta ben fàcil. Cuinar a la sal és una tècnica que fa que els productes mantinguin la textura humida i tendra natural. És típic fer-ho amb peixos tot i que també es pot fer amb carns blanques. Sap greu fer servir tanta sal, però queda molt bo. He fet servir una sal que ens va regalar la Clara, poc després que ens mudéssim de pis. A Alemanya és típic regalar un paquet de sal i un pa de pagès quan entren nous veïns a viure al bloc.

La recepta

Ingredients

• orada

• el doble de sal gruixuda que el pes de l’orada

Elaboració

1. Anem al mercat i comprem una orada, demanem que ens treguin les tripes, però no les escates.

2. En una safata de forn, fem una capa de sal, posem l’orada a sobre i cobrim amb sal.

3. Esquitxem la sal amb una mica d’aigua, volem que es faci una bona crosta a sobre del peix.

4. Enfornem 20 minuts a 200°. Podeu aprofitar que heu encès el forn per fer unes patates per acompanyar

   

---

Les sobres

Són tres paraules que em persegueixen des de fa anys. Segurament les vaig sentir per primera vegada quan feia tercer o quart de primària. A partir d’aleshores han tingut més presència en la meva vida de la que m’agradaria. Durant l’etapa de secundària i batxillerat van anar guanyant força, i probablement van tocar sostre durant els anys universitaris. Quan em vaig graduar, molt alegrament pensava que ja no me les tornaria a trobar. Estava equivocat.

He començat un màster aquest curs, i van fer acte de presència gairebé des del minut zero. Era a la presentació de la primera assignatura i em vaig retrobar amb les meves velles amigues. No me’n puc desfer. Em persegueixen.

Quan et comences a familiaritzar amb aquestes tres paraules a l’escola, t’expliquen que són importants perquè el dia de demà, és a dir, quan treballis i entris al món laboral —perquè totis sabem que aquest és el propòsit de l’educació, generar baules de la cadena productiva— no sabràs qui seran els teus compis de feina; i hauràs de saber com treballar amb diferents personalitats. Potser ja heu pogut esbrinar a quines paraules em refereixo. Un substantiu, una preposició, un altre substantiu. Sí, exactament, és el temut, el terrible… treball en grup.

via @bautizita

Estic immers en un treball del màster que no vaig poder evitar haver de fer en grup. Per sort sembla que el grup ens entenem i són bona gent. Però en tota la meva trajectòria educativa sempre se m’han fet bola. Tot plegat és una conxorxa del professorat per haver de corregir menys.

• A la meva bona amiga Mònica li agrada molt jugar al joc de què faries si fossis milionari, però no milionari d’un milió d’euros, sinó milionari de molts milions d’euros. Sempre diu que les respostes de la gent deixen molt a desitjar. Jo crec que és perquè costa molt desempallegar-se de la mentalitat de pobres, per això, potser us va bé jugar a gastar-vos els diners de Bill Gates per ampliar la perspectiva.

• Què volen ser de grans els infants de Gaza? Vídeo fet el 2021 on se’ls pregunta als xikis que viuen a Gaza què volen fer en un futur. Enginyers per reconstruir el país, que hi hagi pau, tornar a les terres dels seus familiars. La determinació de l’últim xiki quan es pregunta si hi ha un somni més gran que tornar a casa, se m’ha clavat al pit.

• Moníssima aquesta família que li donen una càmera analògica al seu fill perquè fes fotos durant les vacances i fa fotos de grup de les seves joguines

  

  TikTok · Sara sayoud

  Tiktok failed to load.
  
  Enable 3rd party cookies or use another browser

• Alguns enllaços dispersos

  • Els homes que estimo bru esteve

  • Benvingudis nació digital

L’últim sospir

gràcies per llegir el butlletí, fa il·lusió arribar a quaranta, un nombre rodó.
comparteix, difon, posa-li m’agrada, cuina la recepta, vine al sopar
sempre vostre, marcel <3