#59 gaspatxo

fa calor

Estimadis amiguis,

últim butlletí abans de marxar de vacances. com porteu el rècord de la temperatura més alta més baix del que ens queda de vida?

La recepta

La recepta d’avui ve amb polèmica servida. Una de les novetats de la darrera edició del Corpus culinari de la cuina catalana, publicada l’any passat, és la inclusió del gaspatxo com a cuina catalana. La justificació és que és un plat amb gran presència en la restauració i la cuina familiar del país i que s’ha anat traspassant de generació en generació. Per aquesta regla de tres, un kebab seria cuina catalana? Hi ha altres que diuen que és apropiació cultural o que no s’hauria de considerar cuina catalana perquè és un plat típicament andalús. Tanmateix, molts dels plats que ara veiem com a troncals de la catalanitat segurament no es van començar a fer fins que van arribar fruites i hortalisses d’Amèrica. Guifré el Pilós mai no va menjar pa amb tomàquet. Així doncs, per a mi endavant amb el fet que el gaspatxo es consideri cuina catalana, hi esteu d’acord?

• El gaspatxo és cuina catalana? vilaweb

Ingredients

• 1 kg de tomàquets madurs

• 1 cogombre

• 1 pebrot verd

• 2 grans d’all

• vinagre

• oli

• sal

Elaboració

1. Tallem el tomàquet, el cogombre, el pebrot, i els alls.

   

2. Ho posem tot en un recipient per triturar-ho amb l’oli, el vinagre, la sal i una mica d’aigua.

3. Ho colem a través d’un colador fi per retirar totes les peles i llavors. Ho deixem refredar a la nevera.

el nord també volia gaspatxo fresquet

---

Les sobres

El Tingladu

Aquest passat cap de setmana hem estat a Vilanova i la Geltrú gaudint del Tingladu, un festival de música autogestionat (si fas els ulls grossos a tota la propaganda de certa marca cervesera). Sens dubte un dels concerts més destacats va ser el de les Fillas de Cassandra; estèticament, interpretativament, musicalment, estava tot fet amb molta cura i es notava que cada gest estava ben pensat. La proposta musical d’aquestes dues noies gallegues es basa en la música tradicional gallega i la mitologia grega i en fan una actualització amb ritmes més electrònics i tecno. És una tendència que estem veient arreu de la península, la renovació de les músiques d’arrel tradicionals perquè no caiguin en l’oblit: Rodrigo Cuevas a Astúries, Zetak a Euskal Herria, la Plazuela a Andalusia, les Tanxugueiras a Galícia també, i Marala o La Maria als Països Catalans.

Població de Barcelona

Aquesta gràfica m’ha sortit unes quantes vegades al TL de tuiter i la veritat és que m’ha deixat impactat.

Fixeu-vos en les franges d’edat dels 25 als 39 anys. Seria interessant saber quin percentatge de la franja d’estrangers són expats. Queda ciutat per a qui vol quedar-se? O només ens queda l’opció de marxar o malviure en pisos amb lloguers impossibles? És urgent regular els pisos de lloguer, prohibir els pisos turístics, limitar la compra de pisos a persones estrangeres, expropiar pisos buits de bancs i fons voltor —coses que just aquesta setmana ha aprovat el govern d’Andorra, lol— i si no s’expropien, okupar-los. Alhora, hem de passar de la lamentació a l’acció. Si ets jove i et preocupa aquesta gràfica, no hi ha millor moment per començar a organitzar-se que al setembre, nou curs, nous propòsits. Baixa a la plaça, ves a l’assemblea de barri, acosta’t als sindicats d’habitatge, a les escoles populars, a la comissió de festes. Sindica’t a la feina. Ves a les manifestacions per limitar el turisme o en contra de la copa amèrica. Denuncia pisos il·legals. Organitza’t amb l’escala de veïns per xapar pisos turístics. Fes-te sòcia del sindicat de llogateres. Troba el temps perquè si no serà massa tard i hauràs de marxar de la ciutat.

Quanta ximpleria

No puc més amb aquest tipus d’art, literatura, poesia, comptes de xarxes socials que veneren aquests missatges autocomplaents i buits de contingut. Clar que el sistema és una merda, clar que vivim en una societat que, però va, fes-ne alguna cosa al respecte.

I crec que passa una mica mateix amb el llenguatge propi dels moviments socials, de tant repetir certes frases i conceptes, ens hem quedat amb uns eslògans pamfletaris buits de contingut.

Vacances

Ara que és estiu i moltis de nosaltres tindrem vacances, us deixo amb algunes reflexions. Personalment, tinc ganes d’un estiu tranquil, de descansar i combatre el productivisme inherent i veure si soc capaç de sentir-me bé amb mi mateix sense fer gran cosa.

També us deixo un article The case against travel i un Amb filosofia de TV3 sobre el viatge.

Pistoles d’aigua

Les pistoles d’aigua s’estan convertint en el símbol de l’estiu barceloní 2024. En una excel·lent iniciativa d’autogestió financera, la Base de Poble-sec en venia durant les festes del barri. Però compte, el capitalisme és molt savi en apropiar-se d’allò que li juga en contra, i potser aquest vaticini de l’usuari de reddit Nisiom s’acaba fent realitat:

Casa en flames

Vam anar a veure la pel·lícula del moment i no entenc com pot ser que estigui tenint tant d’èxit.

Algunes qüestions logístiques

Aquest és l’últim butlletí que faig abans de marxar de vacances (uè). Durant l’agost he convidat quatre persones brillants a fer-se càrrec dels fogons d’oli, sal i pebre. Espero que gaudiu amb la teca que us portaran que segur que serà d’una qualitat excel·lent.

Ara que s'acaba el curs suposo que és un bon moment per fer balanç abans que us torni a escriure al setembre. Els últims mesos he estat una mica irregular amb la periodicitat dels butlletins i alguns dies m’ha costat trobar temes sobre els quals escriure. Per això vull fer una enquesta ràpida, per esbrinar què n’espereu del butlletí, o que és el que més us agrada. Si ho preferiu també em podeu escriure :)

Alguns exemples del tipus de butlletins que he escrit.

• Receptes i cuina catalana: a vegades em centro més a desenvolupar la recepta, sobretot si és canònica o té més història al darrere, per exemple, quan vaig fer ratafia.

• Assajos personals: quan em sento més sensible, a vegades em dona per escriure sobre coses més íntimes, per exemple, sobre el meu amor pel ciclisme o per què soc un ferm defensor dels carros de la compra.

• Temes de política: quan em sento més reivindicatiu i veig que la nostra ciutat se’n va a la merda, escric sobre qüestions d’actualitat política, com ara el turisme o els expats.

• Reculls de tuits i enllaços divertits: altres vegades, quan no disposo de tot el temps que m’agradaria, em limito a fer un recull d’enllaços a tuits, vídeos, articles o notícies que m’han semblat interessants, útils, o que m’han fet riure, un exemple.

Alguns enllaços dispersos

• Brat summer: is the long era of clean living finally over? the guardian si no us heu assabentat gaire de tot això del brat summer aquí un article que ho explica amb tota mena de detalls i exemples.

• La versió no censurada del cartell de la Mercè; és molt més realista.

• Un bon tiktok sobre la vida en el capitalisme tardà.

• Working Class History Map mapa guapíssim amb informació de moltíssims fets històrics de les lluites de les classes populars d’arreu del món.

• Messi core.

• Feu click aquí per evitar que Grok, la IA de tuiter, aprengui de les vostres publicacions.

• El David ha anunciat aquest curs de fotografia autodidacta d’estiu, feu-li un cop d’ull si us interessa la fotografia, es pot fer amb el mòbil!

  Escola Fotogràfica Popular d'estiu: La repetició i la seqüència

---

L’últim sospir

gràcies per llegir-me. copia, difon, comparteix, posa-li m’agrada, cuina la recepta.
sempre vostre i de la causa,
per un estiu amb tomàquets que tinguin gust de tomàquet,
cuideu-vos si aneu a la platja,
marcel 🍡